Seguiment d'entre el 22 i el 55% a la pública, i d'entre un 15 i un 35% a la concertada a la segona vaga contra la LOMCE

La vaga d'aquest 24-O en tots els àmbits de l'ensenyament català ha registrat un seguiment del 55% als centres públics, segons els sindicats, i del 22% segons la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau. Pel que fa a la concertada, els primers xifren en un 35% el seguiment i la conselleria, en un 15%. Aquesta vegada, l'escola concertada, tant la laica com religiosa, ha donat un suport més clar a la protesta. El Baix Llobregat és, segons Ensenyament, la comarca on el seguiment ha estat més alt, amb un 27% a la pública i un 16% a la concertada. A l'altre extrem hi ha les comarques de Lleida, on el suport màxim no ha arribat al 8%.

Aquesta aturada, convocada a tot l'Estat, vol expressar el rebuig a la LOMCE, la reforma educativa del ministre Wert, i les retallades en educació. A Catalunya, també és en protesta contra la LEC, la llei d'educació a Catalunya, i les retallades en el sector.

Pel que fa al conjunt de l'Estat, el seguiment de l'aturada en escoles, instituts i universitats ha estat d'un 80%, segons CCOO i UGT, tot i que hi ha diferències entre comunitats autònomes. El Ministeri, en canvi, ha assegurat en una declaració enviada als mitjans que ha estat "un fracàs".

Malgrat que la dada aquí no és tan alta, un professor en vaga de l'escola IPSI de Barcelona, en declaracions a una unitat mòbil de Catalunya Ràdio, ha opinat: "Malgrat que pugui subscriure aquesta vaga el 50% del professorat, això no vol dir que aquells que van a treballar estiguin d'acord amb la situació que hi ha."

La incidència en llars d'infants, Primària i universitats

A les llars d'infants municipals de Barcelona, la incidència de l'aturada s'ha situat en el 80%, segons CCOO, que ha destacat que la participació ha superat el 65% en molts centres de Primària del Baix Llobregat, comarques de Barcelona, Barcelona ciutat i el Vallès Occidental. Per contra, en les escoles bressol que depenen de la Generalitat, unes 40 a tot Catalunya, amb prou feines s'ha notat la convocatòria de vaga, segons indiquen les mateixes fonts.

A les universitats públiques, el seguiment ha estat ampli entre els estudiants, encara que no s'ha concretat la implicació en la protesta dels professors i catedràtics, com precisen fonts de les diverses universitats. A la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) moltes classes no s'han pogut iniciar a primera hora del matí per falta d'alumnes, com han indicat fonts d'aquest centre.

Portes encadenades a les facultats de Dret i Física (UB)

A la Universitat de Barcelona (UB), les portes de les facultats de Dret i Física, al campus de la Diagonal, estaven encadenades. Fonts de la UB han indicat que aquestes cadenes han estat els únics incidents registrats fins ara i que les primeres dades apunten a un seguiment de l'atur important per part dels alumnes.

Manifestacions arreu

Amb motiu de la jornada de vaga hi ha hagut manifestacions arreu de Catalunya. La central ha estat a Barcelona al migdia i ha anat des de la plaça Universitat fins al Pla de Palau. Ha aplegat entre 170.000 i 30.000 persones, segons les fonts.

Segona vaga contra la LOMCE a Catalunya

La vaga va ser convocada a començaments de curs per la comunitat educativa a tot l'Estat. Hi han estat convocats professors, pares i alumnes. Segons ha explicat la portaveu del sindicat USTEC a Catalunya, Ana Elvira Sánchez, "la LOMCE és antidemocràtica, privatitzadora, segregadora i va en contra de la llengua". I hi ha afegit que, a Catalunya, "la LEC està en la mateixa línia que la LOMCE" i a més "estem patint un munt de retallades".

Pel que fa als estudiants, és la tercera jornada que fan vaga i dimecres es van manifestar al centre de Barcelona. Els de Secundària i d'universitats es queixen, a més, de la pujada de les taxes en totes les carreres i també de les retallades en beques. Borja Latorre, el portaveu del Sindicat d'Estudiants, també ha posat l'accent en els efectes de les retallades, i ha posat com a exemples la massificació de les aules, els milers d'estudiants que estudien en barracons i el "dèficit brutal" de beques menjador i de transport.

Els serveis mínims

Tots els centres públics estan obligats a obrir amb un membre de l'equip directiu i, en el cas d'Infantil i Primària, un docent per cada quatre grups. En el cas de les escoles bressol, hi ha d'haver, almenys, un terç de la plantilla. Als centres d'educació especial, hi ha un docent per cada tres aules.