Madrid

La majoria absoluta del PP aprova la LOMCE al Congrés

Tota l'oposició hi ha votat en contra, excepte el Fòrum Astúries i UPyD, que s'han abstingut. Ara, un cop aprovat, el projecte de llei es remetrà al Senat, on els grups podran presentar-hi esmenes. Si se n'aprova alguna, el text tornarà al Congrés per rebre l'últim vistiplau; si no, s'aprovarà directament a la cambra alta.

RedaccióActualitzat
El Congrés dels Diputats ha aprovat, gràcies a la majoria absoluta del PP, la LOMCE, la polèmica reforma educativa del ministre José Ignacio Wert, malgrat que l'oposició ja ha anunciat que la derogarà tan bon punt en tingui l'oportunitat. Una llei que fixa el castellà com a llengua vehicular de l'ensenyament a tot l'Estat i que inclou itineraris flexibles a quart d'ESO, segons si es vol continuar fent Batxillerat o FP; la potenciació de les matèries instrumentals de matemàtiques, llengua i idiomes, i les avaluacions finals en acabar cada cicle, que s'unificaran i fixaran des de Madrid.

La majoria parlamentària dels populars ha possibilitat l'aprovació del projecte de llei. La reforma educativa, que ara passa al Senat, ha tirat endavant amb els vots favorables del PP, l'abstenció d'UPyD i el Fòrum Astúries i el vot en contra de la resta de l'oposició. En total, el resultat ha estat de 182 vots a favor, 137 en contra i dues abstencions.

Wert manté la defensa de la llei

El ministre Wert no s'ha mogut ni un mil·límetre de la seva posició i n'ha tornat a fer una defensa aferrissada. En la seva intervenció al Congrés, Wert ha recorregut a l'informe PISA d'adults per justificar la necessitat de canviar la llei educativa i ha insistit que la llei orgànica de millora de la qualitat de l'Ensenyament no ataca la immersió lingüística ni suposa cap menysteniment per les llengües cooficials. "No és just ni és cert dir que hi ha un menysteniment de les llengües cooficials", ha manifestat perquè "aquesta és la primera llei educativa que atorga a tots els efectes que les llengües cooficials tenen el mateix tractament que l'oficial a tot l'Estat". Sobre la immersió a Catalunya, ha admès que "és cert que hem tractat la qüestió del castellà com una qüestió de drets", "però no que hi hagi un atac a la immersió"

Segons el ministre, la LOMCE simplement s'ajusta als dictàmens del Tribunal Constitucional per garantir el "dret" a l'escolarització en castellà i recull les condicions en què es pot aplicar la immersió lingüística "per evitar litigis en el futur".

El titular d'Educació també ha negat que l'establiment de les assignatures troncals per part del Ministeri impliqui una "recentralització" del sistema educatiu. "El fet que l'Estat defineixi els currículums de les assignatures troncals no entorpeix que les administracions educatives i els centres resulti més ampli que en la llei anterior", ha dit.

Pacte per derogar-la quan el PP no governi

Aquesta és la reforma educativa que neix amb més oposició de la democràcia. L'oposició considera que la llei no solucionarà els problemes que té plantejats l'educació i, de fet, ha segellat un pacte per derogar-la quan canviï la majoria parlamentària. Consideren que la LOMCE ataca la igualtat d'oportunitats, suposa un retrocés en la qualitat educativa i transgredeix les competències autonòmiques.

El secretari general del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba, i altres representants dels partits de l'oposició -excepte UPyD, Fòrum Astúries i UPN- s'han unit a les portes al Congrés per manifestar, juntament amb la Plataforma Estatal per l'Escola Pública, el seu rebuig a la LOMCE. Rubalcaba ha defensat que la llei orgànica educativa (LOE), aprovada el 2006, comptava amb el suport de tots els grups parlamentaris, menys el PP.

La Generalitat ha estat, des del primer moment, qui ha mostrat una de les posicions més bel·ligerants contra aquesta reforma educativa, pel qüestionament de la immersió lingüística i la invasió de competències, i ja ha avançat que la portarà al Constitucional quan s'aprovi definitivament.

Aquesta serà la setena reforma educativa de la democràcia espanyola. Un cop aprovada, el projecte de llei es remet al Senat, on els grups podran presentar-hi esmenes. Si se n'aprova alguna, el text tornarà al Congrés per rebre l'últim vistiplau; si no, s'aprovarà directament a la cambra alta.
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut