Egipte gira 360 graus
Hi ha qui diu que la Primavera Àrab es va acabar dimecres passat amb la brutal repressió de l'exèrcit sobre els simpatitzants islamistes. Potser és una exageració, però tots els episodis posteriors confirmen aquesta afirmació derrotista. Egipte té ara mateix dos presidents derrocats. Però el que va ser escollit democràticament, Mohamed Mursi, està retingut pels militars en un lloc indeterminat, i l'altre, l'exdictador Hosni Mubarak, acaba de sortir de la presó. La paradoxa és massa dolorosa per a molts egipcis, per als que van fer la revolució de Tahrir, que temen el retorn al vell sistema, i per als Germans Musulmans, que se senten humiliats amb la detenció de Mursi i de tota la seva cúpula dirigent.
No hi havia cap més remei que deixar anar Mubarak. Certament, s'havia esgotat el termini legal de la presó preventiva, que en cap cas pot superar els dos anys. L'any passat, la justícia el va condemnar a cadena perpètua per la mort de civils durant les revoltes populars al Caire i Alexandria el 2011, però els seus advocats van recórrer i van aconseguir una repetició del judici. La seva excarceració no podia ser més inoportuna per al nou règim sortit del cop d'estat. Mubarak s'ha trobat un país fracturat i en estat de xoc per les matances de la setmana passada a càrrec de les forces de seguretat; un país amb toc de queda nocturn i en estat d'emergència. Per evitar més tensió al carrer, els militars han decidit que el rais no surti formalment en llibertat i n'han ordenat l'arrest domiciliari en un hospital del sud de la capital.
Es tracta d'un alliberament a mitges que Mubarak tampoc podrà disfrutar del tot. Aquest diumenge comença la repetició del seu judici per la mort de 850 manifestants, i més endavant haurà d'afrontrar tres processos més per corrupció i enriquiment il·lícit. Se l'acusa de tràfic d'influències, en concret per haver-se beneficiat de les exportacions de gas a Israel, per rebre donacions privades i per apropiar-se dels diners assignats per l'Estat per al manteniment dels seus palaus. És molt difícil que Mubarak, amb 85 anys i aparentment malalt, es pugui deslliurar de la piconadora de la justícia egípcia, com desitgen els seus partidaris, molts dels quals encara tenen la fantasia de tornar a veure'l president. És només això; una fantasia, i d'alguna manera, macabra. I encara que sigui una llibertat a mitges i justa, confirma els temors dels egipcis que estan convençuts que el país està en ple procés d'involució. Egipte, potser sí, es mou en cercle i ha tornat al lloc on era.
No hi havia cap més remei que deixar anar Mubarak. Certament, s'havia esgotat el termini legal de la presó preventiva, que en cap cas pot superar els dos anys. L'any passat, la justícia el va condemnar a cadena perpètua per la mort de civils durant les revoltes populars al Caire i Alexandria el 2011, però els seus advocats van recórrer i van aconseguir una repetició del judici. La seva excarceració no podia ser més inoportuna per al nou règim sortit del cop d'estat. Mubarak s'ha trobat un país fracturat i en estat de xoc per les matances de la setmana passada a càrrec de les forces de seguretat; un país amb toc de queda nocturn i en estat d'emergència. Per evitar més tensió al carrer, els militars han decidit que el rais no surti formalment en llibertat i n'han ordenat l'arrest domiciliari en un hospital del sud de la capital.
Es tracta d'un alliberament a mitges que Mubarak tampoc podrà disfrutar del tot. Aquest diumenge comença la repetició del seu judici per la mort de 850 manifestants, i més endavant haurà d'afrontrar tres processos més per corrupció i enriquiment il·lícit. Se l'acusa de tràfic d'influències, en concret per haver-se beneficiat de les exportacions de gas a Israel, per rebre donacions privades i per apropiar-se dels diners assignats per l'Estat per al manteniment dels seus palaus. És molt difícil que Mubarak, amb 85 anys i aparentment malalt, es pugui deslliurar de la piconadora de la justícia egípcia, com desitgen els seus partidaris, molts dels quals encara tenen la fantasia de tornar a veure'l president. És només això; una fantasia, i d'alguna manera, macabra. I encara que sigui una llibertat a mitges i justa, confirma els temors dels egipcis que estan convençuts que el país està en ple procés d'involució. Egipte, potser sí, es mou en cercle i ha tornat al lloc on era.
