Egipte culpa els Estats Units dels seus mals i Obama no sap ben bé què ha de fer
Obama va viatjar al Caire el 2009 a pregonar-hi la democràcia. Encara governava Mubarak. Després van venir la revolució de la plaça Tahrir, les eleccions, el triomf dels Germans Musulmans i el cop d'estat militar. Ara, l'exèrcit torna a governar en un Egipte més dividit que mai, i, als Estats Units, les diferències sobre quina posició cal adoptar es fan evidents tant al bàndol demòcrata com al republicà. I si en alguna cosa estan d'acord els partidaris i els enemics de l'expresident Mursi és a culpar els Estats Units dels seus mals.
RedaccióActualitzat
Obama va viatjar al Caire el 2009 a pregonar-hi la democràcia. Encara governava Mubarak. Després van venir la revolució de la plaça Tahrir, les eleccions, el triomf dels Germans Musulmans i el cop d'estat militar. Ara, l'exèrcit torna a governar en un Egipte més dividit que mai, i, als Estats Units, les diferències sobre quina posició cal adoptar es fan evidents tant al bàndol demòcrata com al republicà. I si en alguna cosa estan d'acord els partidaris i els enemics de l'expresident Mursi és a culpar els Estats Units dels seus mals.
La tímida condemna de la repressió que Obama va fer dijous ha irritat, sobretot, els laics, partidaris dels militars. El president interí egipci el va culpar, en la pràctica, de fomentar el terrorisme. La televisió i la premsa no paren d'acusar els Estats Units i Occident d'ajudar els Germans Musulmans. El missatge té èxit entre la població i alimenta el sentiment nacionalista i antioccidental.
Obama ha tornat de les vacances sense acabar de resoldre el greu dilema moral i polític: defensar la democràcia o defensar els interessos nord-americans? Posar-se de costat dels Germans Musulmans és difícil quan governaven amb tan poc respecte per la democràcia. Però posar-se del costat dels militars que fan un cop d'estat tampoc no és gaire millor. D'aquí la cautela després del cop d'estat i la condemna suau de la repressió de la setmana passada. Criticar sense trencar del tot. Però ni això és fàcil. Aquest cap de setmana les televisions nord-americanes han viscut una tempesta d'opinions de congressistes a favor o en contra de donar suport als militars egipcis. I els demòcrates estan tan dividits com els republicans.
Els Estats Units necessiten Egipte perquè els seus vaixells de guerra continuïn passant pel canal de Suez, per mantenir la pau amb Israel i per lluitar contra Al-Qaeda, instal·lada al Sinaí. Per això Obama no vol arriscar-se a trencar del tot amb l'exèrcit egipci. Per això manté l'ajut militar: 1.300 milions de dòlars a l'any. Per això i perquè aquests milions serveixen per comprar armament fabricat als Estats Units, i d'això en depenen centenars de llocs de treball.
La tímida condemna de la repressió que Obama va fer dijous ha irritat, sobretot, els laics, partidaris dels militars. El president interí egipci el va culpar, en la pràctica, de fomentar el terrorisme. La televisió i la premsa no paren d'acusar els Estats Units i Occident d'ajudar els Germans Musulmans. El missatge té èxit entre la població i alimenta el sentiment nacionalista i antioccidental.
Obama ha tornat de les vacances sense acabar de resoldre el greu dilema moral i polític: defensar la democràcia o defensar els interessos nord-americans? Posar-se de costat dels Germans Musulmans és difícil quan governaven amb tan poc respecte per la democràcia. Però posar-se del costat dels militars que fan un cop d'estat tampoc no és gaire millor. D'aquí la cautela després del cop d'estat i la condemna suau de la repressió de la setmana passada. Criticar sense trencar del tot. Però ni això és fàcil. Aquest cap de setmana les televisions nord-americanes han viscut una tempesta d'opinions de congressistes a favor o en contra de donar suport als militars egipcis. I els demòcrates estan tan dividits com els republicans.
Els Estats Units necessiten Egipte perquè els seus vaixells de guerra continuïn passant pel canal de Suez, per mantenir la pau amb Israel i per lluitar contra Al-Qaeda, instal·lada al Sinaí. Per això Obama no vol arriscar-se a trencar del tot amb l'exèrcit egipci. Per això manté l'ajut militar: 1.300 milions de dòlars a l'any. Per això i perquè aquests milions serveixen per comprar armament fabricat als Estats Units, i d'això en depenen centenars de llocs de treball.
