Madrid

El Consell de Ministres aprova la reforma Wert d'educació, que obliga la Generalitat a pagar les classes en castellà

La reforma de l'ensenyament, o "llei Wert", tira endavant fent cas omís de les demandes fetes des de Catalunya i obligant la Generalitat a pagar el cost de les classes en castellà dels alumnes que sol·licitin estudiar en aquesta llengua. El Consell d'Estat havia dictaminat en contra, però el govern espanyol ha trobat la manera.

Iolanda GarciaActualitzat
La reforma de l'ensenyament, o "llei Wert", com s'ha popularitzat el text amb el nom del polèmic ministre d'Educació, tira endavant fent cas omís de les demandes fetes des de Catalunya i de les protestes de pares, alumnes i docents. El Consell de Ministres d'aquest divendres ha donat finalment el vistiplau a la reforma, la setena de la democràcia en aquesta matèria, que garanteix el dret a triar la llengua en què es vulgui estudiar.

Qui pagarà les classes en castellà?

L'avantprojecte de la llei sostenia que la Generalitat havia de fer-se càrrec del cost que representarà fer les classes en castellà per als alumnes que ho sol·licitin, extrem qüestionat pel Consell d'Estat en el seu dictamen. Finalment, el govern espanyol serà qui ho pagarà; això sí, descomptarà aquest import de la partida per a la Generalitat de l'any següent. És a dir, tot i que indirectament, el govern serà l'encarregat de fer front a aquesta despesa extra.

2.500 milions d'euros gastats en "repetidors"

En la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, el ministre Wert ha justificat la reforma que ha impulsat basant-se especialment en els actuals nivells d'abandonament prematur de l'escola i el fracàs escolar. Relacionat amb això, Wert s'ha referit a l'elevat índex d'estudiants que repeteixen curs, que han costat a l'Estat 2.500 milions d'euros. Amb aquestes xifres a la mà, el ministre ha destacat la importància econòmica, a més de l'educativa, dels "repetidors" i la necessitat de combatre-ho.

Una de les formes per fer-ho és el replantejament de la Formació Professional, que ha de ser "més digna, transitable i flexible". El ministre també s'ha marcat com a objectiu la millora de l'aprenentatge de llengües estrangeres, especialment de l'anglès, i l'enfortiment de les figures del professorat i directors dels centres docents, dotant-los de més autonomia i responsabilitat.

Menys autonomia, però, a nivell territorial. El ministre Wert ha anunciat el que suposarà una "disminució de la dispersió del sistema educatiu" en tot el territori ja que, segons ha dit, "la diferència de resultats entre comunitats és molt acusada". Així, la nova llei significa un canvi de filosofia de la distribució de competències entre autonomies i Estat.

Troncals, específiques i autonòmiques

Pel que fa al contingut de les matèries, el 100% de les troncals dependrà de Madrid, així com el 50% de les específiques. L'altre 50% les decidirà cada comunitat, així com el 100% de les de lliure elecció autonòmiques. La religió serà optativa.

El govern espanyol també recupera les avaluacions externes al final de cada etapa, que estaran definides per l'Estat.

Els últims mesos s'han succeït les negociacions però, malgrat tot, el projecte de llei neix amb l'oposició de les comunitats no governades pel Partit Popular i amb el descontentament de mestres, professors, alumnes i pares.
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut