El Consell d'Estat rebutja que el govern hagi de pagar l'escolarització en castellà a qui ho demani
La institució diu que aquest punt "no hauria de figurar a la llei". També demana que no desaparegui l'assignatura d'Educació per a la Ciutadania, com preveu l'avantprojecte de la llei LOMCE de reforma educativa que impulsa el ministre Wert.
RedaccióActualitzat
El Consell d'Estat rebutja que Catalunya hagi de pagar una escola privada a una família que vulgui que el seu fill rebi les classes en castellà. En el seu dictamen sobre la reforma educativa que impulsa el ministre Wert, diu que no es pot obligar el govern a pagar l'escolarització en castellà a qui ho demani.
Per això, la institució conclou que aquest punt "no hauria de figurar a la llei" LOMCE, que ara mateix es troba en estat d'avantprojecte de llei, a l'espera de ser aprovat al Congrés.
El Consell d'Estat diu que el punt que estableix que la Generalitat s'hauria de fer càrrec dels costos d'una escola privada per a l'alumne que sol·licita rebre les classes en castellà en un centre on ni hi ha aquesta opció no hauria d'incloure's a la llei. El text, en el seu redactat actual, estableix justament que en aquest cas és l'autonomia la que hauria de pagar aquesta despesa.
El Consell d'Estat entén que la proposta del Ministeri d'Eduació pot suposar una vulneració de competències de les comunitats autònomes amb llengua pròpia. L'òrgan consultiu planteja que la mesura pot comportar problemes jurídics i tècnics. El Consell d'Estat sí que puntualitza, però, que els governs autonòmics han de determinar una proporció raonable de l'ús de totes dues llengües al sistema educatiu.
Mantenir l'Educació per a la Ciutadania
El dictamen també demana que no desaparegui l'assignatura d'Educació per a la Ciutadania, tal com preveu el text de l'avantprojecte de llei orgànica per a la millora de la qualitat educativa (LOMCE) del ministre Wert.
El text està firmat pel president del Consell d'Estat, José Manuel Romay Beccaría, i per nou membres d'aquest òrgan, entre els quals l'exvicepresidenta del govern socialista María Teresa Fernández de la Vega, Miguel Herrero y Rodríguez de Miñón, un dels pares de la Constitució, i l'expresidente d'UCD Landelino Lavilla.
Per això, la institució conclou que aquest punt "no hauria de figurar a la llei" LOMCE, que ara mateix es troba en estat d'avantprojecte de llei, a l'espera de ser aprovat al Congrés.
El Consell d'Estat diu que el punt que estableix que la Generalitat s'hauria de fer càrrec dels costos d'una escola privada per a l'alumne que sol·licita rebre les classes en castellà en un centre on ni hi ha aquesta opció no hauria d'incloure's a la llei. El text, en el seu redactat actual, estableix justament que en aquest cas és l'autonomia la que hauria de pagar aquesta despesa.
El Consell d'Estat entén que la proposta del Ministeri d'Eduació pot suposar una vulneració de competències de les comunitats autònomes amb llengua pròpia. L'òrgan consultiu planteja que la mesura pot comportar problemes jurídics i tècnics. El Consell d'Estat sí que puntualitza, però, que els governs autonòmics han de determinar una proporció raonable de l'ús de totes dues llengües al sistema educatiu.
Mantenir l'Educació per a la Ciutadania
El dictamen també demana que no desaparegui l'assignatura d'Educació per a la Ciutadania, tal com preveu el text de l'avantprojecte de llei orgànica per a la millora de la qualitat educativa (LOMCE) del ministre Wert.
El text està firmat pel president del Consell d'Estat, José Manuel Romay Beccaría, i per nou membres d'aquest òrgan, entre els quals l'exvicepresidenta del govern socialista María Teresa Fernández de la Vega, Miguel Herrero y Rodríguez de Miñón, un dels pares de la Constitució, i l'expresidente d'UCD Landelino Lavilla.
