Constituïda la ponència que redactarà la llei de consultes, que treballarà amb la màxima celeritat
La sessió constitutiva de la ponència s'ha constituït al Parlament i tindrà una durada curta, ja que la setmana que ve se'n farà la segona i última sessió. La ponència aprofitarà el projecte de llei que ja s'havia treballat en l'anterior legislatura, amb algunes esmenes incorporades entre els grups favorables al dret a decidir, i prèviament consensuades.
RedaccióActualitzat
El Parlament ha estat escenari de la sessió constitutiva de la ponència per elaborar una llei catalana de consultes populars no referendàries. La ponència tindrà una durada curta, ja que la setmana que ve se'n farà la segona i última sessió. La ponència aprofitarà el projecte de llei que ja s'havia treballat en l'anterior legislatura, amb algunes esmenes incorporades entre els grups favorables al dret a decidir, i prèviament consensuades.
Aquesta opció permetrà accelerar el procés perquè la llei es pugui aprovar com més aviat millor. I és que l'objectiu és tenir-la llesta abans de l'estiu, com a marc legal que empari una consulta d'autodeterminació el 2014.
El PP i C's han criticat aquesta opció. Denuncien que CiU i ERC volen accelerar el tràmit de la llei, portant una altra vegada el text del projecte de llei, que ja es va debatre en comissió l'anterior legislatura. Carina Mejías, de C's, ha lamentat que el govern per "la pressa de convocar un referèndum ho disfressi de ponència conjunta". El popular Enric Millo, per la seva banda, també ha considerat que "'utilitzen figures parlamentàries per una cosa per a la qual no han estat concebudes".
En canvi, Josep Rull, de CiU, ha defensat que volen "una llei de consens, amb garantia de procediment i rapidesa en la gestió", i la republicana Gemma Calvet ha remarcat que el procediment triat, el projecte de llei, té un tràmit parlamentari molt garantista i s'hi podran introduir esmenes".
Per la seva banda, els ecosocialistes han defensat una tramitació àgil que aprofiti la feina feta en la legislatura anterior i el PSC ha confiat que el text servirà per aprofundir en un sistema democràtic autènticament participatiu.
Votació de la declaració sobre el dret a decidir
Dintre d'aquest procés, la setmana que ve el ple del parlament sotmetrà a votació la declaració sobre del dret a decidir rebutjada al Congrés dels diputats, però que va tenir un ampli suport entre els diputats catalans. La proposta és dels socialistes catalans i té com a peculiaritat que no diu res sobre el caràcter de Catalunya com a subjecte polític. La votació d'aquesta proposta al Congrés va suposar un trencament de la disciplina de vot del PSC.
Aquesta declaració tindria, en teoria, més suport que l'anterior declaració de sobirania, i per tant, es visualitzaria que a Catalunya hi ha un ampli suport polític pel dret a decidir. El portaveu Francesc Homs considera és una bona oportunitat. "Pensem que fora bo que en el proper ple del Parlament, l'aposta pel dret a decidir es veiés ratificada. Tenim un vehicle que és la moció presentada pels socialistes. En qualsevol cas, és substantiu que hi torni a haver una expressió molt clara i majoritària sobre el dret a decidir. Pensem que fora bo donar aquesta resposta democràtica davant d'aquestes constants agressions".
Aquesta opció permetrà accelerar el procés perquè la llei es pugui aprovar com més aviat millor. I és que l'objectiu és tenir-la llesta abans de l'estiu, com a marc legal que empari una consulta d'autodeterminació el 2014.
El PP i C's han criticat aquesta opció. Denuncien que CiU i ERC volen accelerar el tràmit de la llei, portant una altra vegada el text del projecte de llei, que ja es va debatre en comissió l'anterior legislatura. Carina Mejías, de C's, ha lamentat que el govern per "la pressa de convocar un referèndum ho disfressi de ponència conjunta". El popular Enric Millo, per la seva banda, també ha considerat que "'utilitzen figures parlamentàries per una cosa per a la qual no han estat concebudes".
En canvi, Josep Rull, de CiU, ha defensat que volen "una llei de consens, amb garantia de procediment i rapidesa en la gestió", i la republicana Gemma Calvet ha remarcat que el procediment triat, el projecte de llei, té un tràmit parlamentari molt garantista i s'hi podran introduir esmenes".
Per la seva banda, els ecosocialistes han defensat una tramitació àgil que aprofiti la feina feta en la legislatura anterior i el PSC ha confiat que el text servirà per aprofundir en un sistema democràtic autènticament participatiu.
Votació de la declaració sobre el dret a decidir
Dintre d'aquest procés, la setmana que ve el ple del parlament sotmetrà a votació la declaració sobre del dret a decidir rebutjada al Congrés dels diputats, però que va tenir un ampli suport entre els diputats catalans. La proposta és dels socialistes catalans i té com a peculiaritat que no diu res sobre el caràcter de Catalunya com a subjecte polític. La votació d'aquesta proposta al Congrés va suposar un trencament de la disciplina de vot del PSC.
Aquesta declaració tindria, en teoria, més suport que l'anterior declaració de sobirania, i per tant, es visualitzaria que a Catalunya hi ha un ampli suport polític pel dret a decidir. El portaveu Francesc Homs considera és una bona oportunitat. "Pensem que fora bo que en el proper ple del Parlament, l'aposta pel dret a decidir es veiés ratificada. Tenim un vehicle que és la moció presentada pels socialistes. En qualsevol cas, és substantiu que hi torni a haver una expressió molt clara i majoritària sobre el dret a decidir. Pensem que fora bo donar aquesta resposta democràtica davant d'aquestes constants agressions".
