Wert no modifica ni una coma de la LOMCE tot i el malestar a Catalunya
La secretària general d'Ensenyament, que hi ha anat en lloc d'Irene Rigau, ha explicat a la sortida que Wert "no ha acceptat cap rectificació, amb la qual cosa el rebuig és total". La Generalitat es mostra oberta al diàleg, però ha anunciat que presentarà esmenes al text quan l'avantprojecte iniciï el tràmit parlamentari.
RedaccióActualitzat
La reunió entre el ministre d'Educació, José Ignacio Wert, i els consellers autonòmics del ram per explicar-los la seva proposta de reforma educativa, la LOMCE, ha acabat sense cap avenç. Wert no afluixa la corda i no ha canviat ni una coma de l'esborrany que preveu, entre d'altres punts, que el contingut de les matèries troncals el decideixi el ministeri, i que Madrid també avaluï els exàmens finals de cicle. Sobre el català, l'última versió del text estableix que sigui matèria d'examen final de Primària, ESO i Batxillerat.
A l'última reunió de la conferència sectorial d'Educació, la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, va abandonar la sala abans d'hora, deixant molt clar que el català era una qüestió "innegociable". Aquest dimecres Rigau no ha assistit a la trobada perquè estava convocada al Parlament, on s'ha oficialitzat l'acord entre Convergència i Unió i Esquerra Republicana. En el seu lloc hi ha anat la secretària general d'Ensenyament, Maria Jesús Mier, que ha assegurat que el govern espanyol "no ha acceptat cap rectificació, amb la qual cosa el rebuig és total". La Generalitat segueix defensant la retirada del bloc dedicat a la llengua i presentarà esmenes al text quan l'avantprojecte iniciï el tràmit parlamentari. En qualsevol cas, Mier ha remarcat que el diàleg seguirà obert.
José Ignacio Wert ha defensat que les llengües cooficials tindran el mateix tractament que l'espanyol. "Tant a efectes de càrrega horària como a efectes d'avaluació, les llengües i literatures cooficials seran tractades com la llengua i literatures castellanes, és a dir, que materialment funcionaran com una matèria troncal". "Hi ha hagut una mala interpretació dels blocs d'assignatures, que resoldrem". El ministre també ha avançat que l'actual designació d'"assignatura d'especialitat" podria canviar fent referència al seu caràcter de matèria autonòmica.
Wert ha insistit que el seu departament ha fet un "esforç d'aproximació" amb Catalunya, a qui ha fet "una oferta generosa". Aquesta comunitat, però "no ha volgut col·laborar" per garantir la presència del castellà com a llengua vehicular en l'ensenyament amb el català. "La nostra única cautela és, recollint la jurisprudència del Tribunal Constitucional, manifestar que aquesta immersió lingüística no pot excloure el castellà". Wert ha afegit que la resta d'autonomies amb llengua cooficial "se senten còmodes" amb l'esborrany en aquest sentit.
El Ministeri d'Educació tornarà a convocar les comunitats autònomes la tercera setmana de gener per parlar de la memòria econòmica d'aquesta llei, segons han confirmat diversos consellers. La trobada d'aquest dimecres era l'última on s'havia de discutir l'actual articulat del text normatiu.
Mobilitzacions en defensa del català
Mentrestant, es continuen alçant veus contràries a l'avantprojecte de l'executiu de Mariano Rajoy. Diferents entitats educatives han constituït la plataforma Stop Llei Wert. Per David Altimir, de l'Associació Rosa Sensat, la llei és molt negativa, no només pel que fa a la vulneració de competències lingüístiques: "Hem parlat molt de l'aspecte lingüístic, però hi ha altres punts que, per nosaltres, són igualment preocupants, que atempten contra un model d'educació pública, un model que s'ha construït fatigosament aquests 35 anys i que amb aquest avantprojecte de llei es veu en perill".
Som Escola ha convocat aquest dimecres una altra concentració de protesta. Un centenar de persones s'han manifestat davant la delegació del govern espanyol a Barcelona per demanar la retirada de la llei. La protesta s'ha repetit al País Valencià i les Illes Balears.
La Federació d'Associacions de Pares i Mares d'Alumnes de Catalunya (FaPac) ha elaborat una declaració dirigida als consells de les escoles catalanes perquè rebutgin l'avantprojecte de Wert. Segons un comunicat, la federació ha enviat la declaració a més de 2.000 associacions de mares i pares perquè es debati la reforma i manifestin "una ferma oposició a la proposta".
En paral·lel, Oriol Franc, un informàtic de vint anys de Barcelona, ha recollit 145.000 firmes a favor de l'escola en català i les ha lliurat aquest dimecres al Ministeri d'Educació.
A l'última reunió de la conferència sectorial d'Educació, la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, va abandonar la sala abans d'hora, deixant molt clar que el català era una qüestió "innegociable". Aquest dimecres Rigau no ha assistit a la trobada perquè estava convocada al Parlament, on s'ha oficialitzat l'acord entre Convergència i Unió i Esquerra Republicana. En el seu lloc hi ha anat la secretària general d'Ensenyament, Maria Jesús Mier, que ha assegurat que el govern espanyol "no ha acceptat cap rectificació, amb la qual cosa el rebuig és total". La Generalitat segueix defensant la retirada del bloc dedicat a la llengua i presentarà esmenes al text quan l'avantprojecte iniciï el tràmit parlamentari. En qualsevol cas, Mier ha remarcat que el diàleg seguirà obert.
José Ignacio Wert ha defensat que les llengües cooficials tindran el mateix tractament que l'espanyol. "Tant a efectes de càrrega horària como a efectes d'avaluació, les llengües i literatures cooficials seran tractades com la llengua i literatures castellanes, és a dir, que materialment funcionaran com una matèria troncal". "Hi ha hagut una mala interpretació dels blocs d'assignatures, que resoldrem". El ministre també ha avançat que l'actual designació d'"assignatura d'especialitat" podria canviar fent referència al seu caràcter de matèria autonòmica.
Wert ha insistit que el seu departament ha fet un "esforç d'aproximació" amb Catalunya, a qui ha fet "una oferta generosa". Aquesta comunitat, però "no ha volgut col·laborar" per garantir la presència del castellà com a llengua vehicular en l'ensenyament amb el català. "La nostra única cautela és, recollint la jurisprudència del Tribunal Constitucional, manifestar que aquesta immersió lingüística no pot excloure el castellà". Wert ha afegit que la resta d'autonomies amb llengua cooficial "se senten còmodes" amb l'esborrany en aquest sentit.
El Ministeri d'Educació tornarà a convocar les comunitats autònomes la tercera setmana de gener per parlar de la memòria econòmica d'aquesta llei, segons han confirmat diversos consellers. La trobada d'aquest dimecres era l'última on s'havia de discutir l'actual articulat del text normatiu.
Mobilitzacions en defensa del català
Mentrestant, es continuen alçant veus contràries a l'avantprojecte de l'executiu de Mariano Rajoy. Diferents entitats educatives han constituït la plataforma Stop Llei Wert. Per David Altimir, de l'Associació Rosa Sensat, la llei és molt negativa, no només pel que fa a la vulneració de competències lingüístiques: "Hem parlat molt de l'aspecte lingüístic, però hi ha altres punts que, per nosaltres, són igualment preocupants, que atempten contra un model d'educació pública, un model que s'ha construït fatigosament aquests 35 anys i que amb aquest avantprojecte de llei es veu en perill".
Som Escola ha convocat aquest dimecres una altra concentració de protesta. Un centenar de persones s'han manifestat davant la delegació del govern espanyol a Barcelona per demanar la retirada de la llei. La protesta s'ha repetit al País Valencià i les Illes Balears.
La Federació d'Associacions de Pares i Mares d'Alumnes de Catalunya (FaPac) ha elaborat una declaració dirigida als consells de les escoles catalanes perquè rebutgin l'avantprojecte de Wert. Segons un comunicat, la federació ha enviat la declaració a més de 2.000 associacions de mares i pares perquè es debati la reforma i manifestin "una ferma oposició a la proposta".
En paral·lel, Oriol Franc, un informàtic de vint anys de Barcelona, ha recollit 145.000 firmes a favor de l'escola en català i les ha lliurat aquest dimecres al Ministeri d'Educació.
