Madrid

Rajoy i el PP defensen la plena vigència de la Constitució Espanyola, mentre que els socialistes demanen actualitzar-la

La celebració s'ha fet al Senat. Els socialistes han demanat actualitzar el text. El president de la Generalitat, Artur Mas, i els partits sobiranistes catalans, absències destacades a la recepció oficial, que tampoc ha comptat amb IU, PNB i Amaiur.

RedaccióActualitzat
Marcat pel debat sobiranista obert a Catalunya i per la crisi econòmica, el Senat ha acollit l'acte oficial de celebració dels 34 anys de la Constitució Espanyola. La cambra alta ha estat l'escenari, per primera vegada, ja que el Congrés està en obres. A la celebració, no hi ha assistit Artur Mas ni tampoc vuit presidents autonòmics més. També ha estat la primera vegada que Mariano Rajoy ha participat en la recepció com a president del govern espanyol.

"No és moment d'aventures revisionistes de resultat dubtós"

Els presidents del Congrés i del Senat, Jesús Posada i Pío García-Escudero, han defensat en els seus parlaments la vigència del text constitucional i de l'estat autonòmic. Tots dos han advertit, en referència a la previsible convocatòria d'una consulta sobiranista a Catalunya, que no és moment d'aprofundir en les desavinences. "No és el moment de plantejar aventures revisionistes de resultat dubtós", ha dit Posada, que també ha manifestat que no s'ha d'aprofundir en les discrepàncies "encara que existeixin", sinó que s'ha de fomentar l'entesa.

Abans d'entrar a la cambra alta, Rajoy ha fet una breu declaració als mitjans sense acceptar preguntes en què ha defensat el text constitucional. "Crec que la Constitució ens ha donat, al llarg dels 34 anys, i encara que ara estiguem en crisi, benestar i progrés. Espanya ha avançat moltíssim aquests anys", ha dit Rajoy.

En canvi, el secretari general del PSOE i líder de l'oposició, Alfredo Pérez Rubalcaba, s'ha mostrat partidari de modificar-la. Concretament, Rubalcaba ha fet dues propostes per celebrar el seu 34è aniversari: la primera, que amb el mateix grau de consens amb què va néixer, ara pensen a "adaptar-la als nous temps", i la segona, que la complim. El líder del PSOE ha subratllat que la Carta Magna del 1978 és una de les fites més importants dels espanyols en tota la seva història i que ha permès "viure durant tot aquest temps en pau i amb llibertat".

Per la seva banda, el coordinador federal d'IU, Cayo Lara, ha afirmat que "s'ha trencat el pacte constitucional" perquè s'estan violant els drets socials i civils dels ciutadans. "Des de l'Esquerra Plural no tenim res a celebrar i esperem que algun dia puguem celebrar una Constitució que no estigui feta per a la usura i l'ambició dels banquers". És per això que IU, com havia avançat, no ha anat a la recepció oficial per l'aniversari de la Carta Magna

Ni Mas ni els sobiranistes

I és que durant els actes commemoratius d'aquest matí a Madrid s'han fet notar diverses absències, sobretot la del president de la Generalitat. Ni el president Artur Mas ni tampoc cap representant de les diferents formacions nacionalistes i independentistes amb presència al Congrés, incloses Convergència i Unió i Esquerra Republicana, han acudit a l'acte institucional que commemora l'aniversari de la Constitució Espanyola. Tampoc hi han anat els diputats bascos del PNB i d'Amaiur.

Deu dies després d'unes eleccions catalanes marcades pel debat sobiranista i en plena tensió institucional provocada per la proposta de reforma educativa del ministre Wert, la recepció oficial sí que ha comptat, en canvi, amb la presència de la majoria de representants de les principals institucions de l'Estat.

Pel que fa als presidents dels governs autonòmics, han estat 8 els que hi han acudit: els de Galícia, Andalusia, Aragó, Canàries, Extremadura, Castella i Lleó, Castella-la Manxa i Madrid.

Tens 34è aniversari


La Constitució compleix 34 anys enmig de la tensió provocada entre els partidaris de reformar-la i els immobilistes. Un debat atiat per uns i altres durant tota la campanya i precampanya electoral catalana, on la Constitució es va convertir en la barrera inexpugnable dels contraris a celebrar un referèndum d'autodeterminació.

Sigui com sigui el text constitucional, només ha tingut dues modificacions en els seus 34 anys d'història: l'any 92 per adaptar-se al Tractat de Maastricht, és a dir, a la Unió Europea, i una altra l'any passat per establir un sostre de deute. En tots dos casos, reformes imposades des de fora.
NOTÍCIES RELACIONADES
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut