200 jutges signen contra l'indult a 4 mossos
Dos-cents jutges firmen un manifest de protesta per l'indult, en el Consell de Ministres, de quatre mossos d'esquadra condemnats per tortures. Els firmants qualifiquen la mesura d'abús de poder i acció contra la dignitat humana.
RedaccióActualitzat
200 jutges d'arreu de l'Estat han firmat un manifest en contra de la decisió del govern espanyol d'indultar 4 agents dels mossos d'esquadra condemnats per tortures.
Els jutges asseguren que amb aquesta decisió es dinamita la separació de poders. El manifest està promogut per magistrats de Barcelona tot i que entre els signants hi ha jutges del Tribunal Suprem, de diverses audiències provincials i també una vocal de Consell General del Poder Judicial.
A l'escrit es denuncia textualment "l'exercici abusiu del govern espanyol a l'hora de fer ús de l'indult" i es recorda que l'Audiència de Barcelona va condemnar els quatre mossos d'esquadra a quatre anys de presó per uns fets molt greus de tortures i lesions a un ciutadà romanès que van detenir erròniament.
Ho consideren també una actuació contra la dignitat humana perquè incompleix, diuen, l'obligació de l'Estat de perseguir qualsevol tipus de tortura.
Al manifest, s'assenyala que la decisió del govern espanyol és impròpia d'un sistema democràtic de dret i legítima i èticament inassumible.
Gallardón recorda que l'indult és potestat del govern
El ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón, ha replicat als jutges i els ha recordat que la Constitució estableix que la potestat per indultar un condemnat és del govern. El ministre ha afirmat que, "respectant les coincidències i les discrepàncies amb el poder executiu, el que no poden fer de cap de les maneres és pensar que altres poders de l'Estat poden assumir competències que no són seves".
En unes declaracions des dels passadissos del Congrés dels Diputats, Ruiz Gallardón ha apuntat que "l'indult no és una facultat del poder judicial, sinó que és una facultat del poder executiu", i ha afegit que hi ha tres supòsits en els quals els condemnats no podrien ser indultats, però no era aplicable en cap dels quatre mossos.
Els jutges asseguren que amb aquesta decisió es dinamita la separació de poders. El manifest està promogut per magistrats de Barcelona tot i que entre els signants hi ha jutges del Tribunal Suprem, de diverses audiències provincials i també una vocal de Consell General del Poder Judicial.
A l'escrit es denuncia textualment "l'exercici abusiu del govern espanyol a l'hora de fer ús de l'indult" i es recorda que l'Audiència de Barcelona va condemnar els quatre mossos d'esquadra a quatre anys de presó per uns fets molt greus de tortures i lesions a un ciutadà romanès que van detenir erròniament.
Ho consideren també una actuació contra la dignitat humana perquè incompleix, diuen, l'obligació de l'Estat de perseguir qualsevol tipus de tortura.
Al manifest, s'assenyala que la decisió del govern espanyol és impròpia d'un sistema democràtic de dret i legítima i èticament inassumible.
Gallardón recorda que l'indult és potestat del govern
El ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón, ha replicat als jutges i els ha recordat que la Constitució estableix que la potestat per indultar un condemnat és del govern. El ministre ha afirmat que, "respectant les coincidències i les discrepàncies amb el poder executiu, el que no poden fer de cap de les maneres és pensar que altres poders de l'Estat poden assumir competències que no són seves".
En unes declaracions des dels passadissos del Congrés dels Diputats, Ruiz Gallardón ha apuntat que "l'indult no és una facultat del poder judicial, sinó que és una facultat del poder executiu", i ha afegit que hi ha tres supòsits en els quals els condemnats no podrien ser indultats, però no era aplicable en cap dels quatre mossos.
