"La Bête" dóna finalment el tret de sortida a l'última temporada de Belbel com a director del TNC
L'actor substitueix en el paper Anna Lizaran, la malaltia de la qual ha obligat a ajornar l'estrena de l'obra tres setmanes. El text de David Hirson dóna el tret de sortida a l'última temporada de Belbel com a director del TNC.
RedaccióActualitzat
El Teatre Nacional de Catalunya va arrencar aquest dijous nova temporada i ho va fer amb una obra, "La Bête", que s'ha fet esperar. En concret tres setmanes, les que ha necessitat Jordi Bosch per aconseguir la proesa de convertir-se en la bèstia en temps rècord.
L'obra s'havia d'estrenar a començaments de mes, però la protagonista principal, Anna Lizaran, es va posar de baixa per una malaltia a les artèries. L'obra va estar punt de suspendre's però quan un altre gran del teatre, Jordi Bosch, va dir que sí "ens va canviar la vida", assegura Sergi Belbel. Un Belbel que afronta l'última temporada al capdavant de la institució.
Diuen que el paper és Hamlet, Macbeth i Lear junts, però amb més humor. La bèstia és un actor fatxenda exasperant que, a més a més, parla en vers.
El va crear fa vint anys un jove autor de Nova York, David Hirson, com un tribut a Molière, al teatre de la paraula esmolada i una reflexió sobre l'art. Hirson, que va gaudir de l'estrena en directe, va destacar la feina del traductor Joan Sallent i va subratllar que "tot i que no parlo català puc apreciar molt la bellesa de la llengua i la musicalitat que li ha donat".
I si aquesta és una obra que fa un gran i sentit homenatge a l'ofici d'actor, la funció d'aquest dijous per força havia de ser un gran i sentit homenatge a la gran bèstia del teatre català: Anna Lizaran.
Després d'uns aplaudiments retronants i dempeus, aclaparadors per a Jordi Bosch i també per a l'autor i el traductor, tot l'equip desplegava una pancarta on es llegia "Gràcies, Anna. T'esperem". Els crits del públic li demanaven el mateix, que es cuidi i que es reincorpori per ser un cop més la seva "bête".
L'obra s'havia d'estrenar a començaments de mes, però la protagonista principal, Anna Lizaran, es va posar de baixa per una malaltia a les artèries. L'obra va estar punt de suspendre's però quan un altre gran del teatre, Jordi Bosch, va dir que sí "ens va canviar la vida", assegura Sergi Belbel. Un Belbel que afronta l'última temporada al capdavant de la institució.
Diuen que el paper és Hamlet, Macbeth i Lear junts, però amb més humor. La bèstia és un actor fatxenda exasperant que, a més a més, parla en vers.
El va crear fa vint anys un jove autor de Nova York, David Hirson, com un tribut a Molière, al teatre de la paraula esmolada i una reflexió sobre l'art. Hirson, que va gaudir de l'estrena en directe, va destacar la feina del traductor Joan Sallent i va subratllar que "tot i que no parlo català puc apreciar molt la bellesa de la llengua i la musicalitat que li ha donat".
I si aquesta és una obra que fa un gran i sentit homenatge a l'ofici d'actor, la funció d'aquest dijous per força havia de ser un gran i sentit homenatge a la gran bèstia del teatre català: Anna Lizaran.
Després d'uns aplaudiments retronants i dempeus, aclaparadors per a Jordi Bosch i també per a l'autor i el traductor, tot l'equip desplegava una pancarta on es llegia "Gràcies, Anna. T'esperem". Els crits del públic li demanaven el mateix, que es cuidi i que es reincorpori per ser un cop més la seva "bête".
