Galícia

L'advocat del capità del "Prestige" dubta que Espanya garanteixi un judici "just"

La catàstrofe ecològica més gran que hi ha hagut mai a l'estat espanyol ha arribat a judici, 10 anys després de l'enfonsament del petroler davant la costa gallega. El fiscal de Medi Ambient de Galícia ha demanat als jutjats l'admissió d'un informe pericial que eleva a 3.862,42 milions l'impacte de la catàstrofe.

RedaccióActualitzat
L'enfonsament del petroler "Prestige" davant les costes gallegues, ara fa 10 anys, ha arribat als tribunals. El macrojudici per la catàstrofe ecològica més gran que hi ha hagut mai a l'Estat ha començat poc abans de les deu del matí amb la resolució de qüestions prèvies i la lectura inicial de les acusacions i les defenses.

Al banc dels acusats, s'hi asseuen tres dels quatre acusats, per a qui es demanen penes d'entre 4 i 9 anys de presó. Es tracta del capità del vaixell, el grec Apostolos Mangouras; el cap de màquines, Nikolaos Argyropoulos, i l'exdirector de la marina mercant José Luis López Sors, que ja van declarar davant del tribunal a mitjans de novembre. Però el quart acusat, el primer oficial, un home de nacionalitat filipina, no ha comparegut a judici perquè està en parador desconegut. Si se'l trobés, se'l jutjaria a part.

La defensa del capità reclama la suspensió del judici

L'advocat del capità del "Prestige" ha demanat la suspensió del judici i que s'arxivi l'acusació per un delicte contra el medi ambient perquè considera que no es va fer amb voluntat. A més, ha reclamat la "nul·litat parcial" del judici per "violació de drets constitucionals" i que es demani la responsabilitat subsidiària de la companyia Universe Maritime, encarregada de la gestió tècnica i comercial del vaixell, que no està personada en el judici.

La defensa, a més, dubta que Espanya pugui garantir al seu client un judici "just". En aquest sentit, ha recordat que dos dies després de l'enfonsament se'l va anomenar "pirata". A més, ha acusat el govern espanyol de "fer prevaler el seu poder" per inspeccionar el vaixell sense oferir a la defensa la possibilitat de participar en el seu reconeixement. També l'acusa de "transgredir drets fonamentals" amb la documentació recollida al vaixell.

En el seu escrit, el lletrat defensa: "A partir del 14 de novembre les autoritats marítimes espanyoles van assumir el control del vaixell i van adoptar decisions equivocades". A més, al·legarà que el capità comptava amb "totes les certificacions oficials necessàries" i que l'estructura es trobava aparentment en estat adequat.

Demanen 12 anys de presó per al capità

El capità del "Prestige", el grec Apostolos Mangouras, és, als ulls de la fiscalia, l'únic responsable de la catàstrofe mediambiental que a finals del 2002 va ennegrir la costa gallega i va arrasar-ne la fauna marina.

La Guàrdia Civil el va detenir el 15 de novembre, 2 dies després que el petroler anés a la deriva pel temporal. Se li imputa un delicte contra el medi ambient i un delicte de danys a un espai natural protegit. En total, el fiscal demana per a ell 12 anys de presó.

A més a més, se'l considera responsable civil, és a dir, que haurà de pagar la indemnització, juntament amb l'asseguradora. La xifra reclamada per totes les parts afectades, entre elles l'estat espanyol, és de més de 4.000 milions d'euros.

El perquè de l'ordre d'allunyar el petroler


Al banc dels acusats, però, no hi estarà sol. A més de la fiscalia, hi ha altres parts que exerceixen l'acusació, com la plataforma Nunca Máis, el moviment social nascut arran dels fets, que responsabilitza del desastre el director general de la marina mercant. Precisament, José Luis López-Sors, per a qui demanen 5 anys de presó, haurà d'explicar al judici si l'ordre d'allunyar el petroler de la costa perquè no quedés dins la jurisdicció espanyola va ser conseqüència d'un estudi tècnic o si va respondre a altres interessos.

Nunca Máis, de fet, atribueix el desastre a la mala actuació del govern espanyol d'aquella època, presidit per Aznar i amb Mariano Rajoy com a vicepresident. Va ser ell qui, les hores posteriors a l'accident del petroler, va parlar "de petits filets" que sortien del vaixell enfonsat. Uns fils que després es van transformar en un mar de "chapapote". El portaveu del moviment Nunca Máis, Xoaquin Rubido, ha dit també, en declaracions a "El matí de Catalunya Ràdio", que espera que es pugui acabar imputant l'aleshores ministre de Foment, Francisco Álvarez Casco.

S'eleva a uns 4.000 milions l'impacte econòmic i ambiental

El fiscal de Medi Ambient de Galícia ha demanat als jutjats l'admissió d'un informe pericial elaborat per la Universitat de Santiago de Compostel·la (USC) que eleva a 3.862,42 milions l'impacte econòmic i ambiental de la catàstrofe. Inicialment, la fiscalia havia avaluat els danys en 2.233,76 milions d'euros, 1.974,54 milions dels quals corresponents a l'estat espanyol, 172,86 milions a administracions, entitats i particulars d'Espanya, i 86,36 milions més per a l'estat francès, administracions, entitats i particulars de França. Tot i això, en la seva qualificació dels fets ja advertia que aquesta avaluació econòmica era "provisional, a curt termini i a la baixa".

Molts dels perjudicats el 2004 ja es van avenir a un acord econòmic compensatori amb el govern gallec.

En el judici del "Prestige", s'hi personen uns 1.500 perjudicats, molts dels quals són pescadors i mariscadors que es van estar mesos sense poder pescar. L'embarcació transportava 77.000 tones de fuel quan es va partir en dos i es va enfonsar.
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut