CiU proclama Mas candidat i es compromet amb la celebració d'una consulta en la pròxima legislatura
CiU ha proclamat Artur Mas com a candidat a la presidència de la Generalitat. En el seu discurs, el líder nacionalista ha assegurat que hi haurà un referèndum en la pròxima legislatura.
RedaccióActualitzat
Artur Mas torna a ser el candidat de Convergència i Unió. El partit ha ratificat per unanimitat el seu lideratge en el Consell Nacional conjunt de CiU, que ha servit per configurar les llistes de cara a les eleccions del 25 de novembre. Serà la quarta vegada que Mas es presenta com a presidenciable de la federació nacionalista en un moment per a Catalunya que el líder convergent ha qualificat d'històric.
El ja candidat ha assegurat en el discurs que mai en els últims 300 anys els catalans han tingut tan a prop la plenitud com a poble. Mas ha defensat la necessitat d'obrir el camí de la plena sobirania i s'ha compromès a fer "el que calgui" per fer un referèndum. El líder de CiU ha estat clar: "La consulta es farà en els propers quatre anys. Després s'obrirà un procés que trigarà uns quants anys més, no ho sé, però la consulta ens hem de conjurar perquè es faci en els propers quatre anys. L'hem de poder fer i farem el que calgui".
El camí cap a la consulta passa, segons Mas, per la legalitat. Assegura que s'empararà "en un marc legal que ja existeix", el de l'Estat. Diu que si aquest marc legal no permet la consultat, l'intentaran canviar. Avisa, però, que "si no ens en sortim, intentarem que hi hagi un marc legal català que no ens el tombin i que ens faci possible la consulta". Si res d'això funciona, admet que demanarà "empara a Europa o al món". Mas rebla: "farem el que calgui, però no us preocupeu, la consulta hi serà".
El president ha cridat a convèncer els que ara tenen por i dubtes per acabar configurant una majoria social que serà "imbatible" malgrat la "incomprensió, la ignorància i el menyspreu" de les "oligarquies de l'Estat".
Abans d'Artur Mas, el líder d'Unió i secretari general de CiU, Josep Antoni Duran i Lleida, també ha dirigit unes paraules a la militància. Duran i Lleida també ha reivindicat el dret a decidir i el dret "a no tenir por". El president d'UDC ha acabat el discurs amb un "Visca Catalunya lliure". Aquestes paraules han rebut una llarga ovació dels assistents.
La història "d'una, gran i lliure"
Artur Mas ha tingut unes paraules en el seu discurs per al ministre d'Educació, José Ignacio Wert. L'ha acusat de pretendre explicar la història espanyola com si fos l'Espanya "una, gran i lliure" de Franco. El candidat de CiU ha afirmat que "a l'escola catalana s'explica Espanya com un estat plurinacional".
També s'hi ha referit Josep Antoni Duran i Lleida, que ha afirmat que als espanyols els aniria millor si "intentessin catalanitzar una mica Espanya". El líder d'Unió s'ha preguntat on és la Constitució quan "amb una nova llei d'educació es volen anul·lar les competències que tenim i carregar-se el sistema educatiu català".
Llistes i programa
Convergència i Unió també han escollit les llistes per a les eleccions. Són de continuïtat i amb poques sorpreses. A Barcelona, Joana Ortega, Oriol Pujol i Felip Puig acompanyen Artur Mas en els primers quatre llocs. A la llista no hi ha Francesc Homs, tot i que Mas ha deixat clar que compta amb ell de cara a la pròxima legislatura. Tanquen la llista, en un gest simbòlic, l'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, i el conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell.
A Girona, Lleida i Tarragona, les encapçalen els alcaldes de Figueres, Santi Vila; de la Seu d'Urgell, Albert Batalla, i de Valls, Albert Batet. Batet substitueix el president de la Diputació de Tarragona, Josep Poblet, com a número u.
A part de la proclamació de les llistes, els dos partits de la federació han ratificat també les línies bàsiques del programa amb què concorreran a les eleccions. Es basa en tres eixos: reactivar l'economia i generar ocupació, reactivar l'estat del benestar i avançar en la transició nacional cap a l'estat propi.
El ja candidat ha assegurat en el discurs que mai en els últims 300 anys els catalans han tingut tan a prop la plenitud com a poble. Mas ha defensat la necessitat d'obrir el camí de la plena sobirania i s'ha compromès a fer "el que calgui" per fer un referèndum. El líder de CiU ha estat clar: "La consulta es farà en els propers quatre anys. Després s'obrirà un procés que trigarà uns quants anys més, no ho sé, però la consulta ens hem de conjurar perquè es faci en els propers quatre anys. L'hem de poder fer i farem el que calgui".
El camí cap a la consulta passa, segons Mas, per la legalitat. Assegura que s'empararà "en un marc legal que ja existeix", el de l'Estat. Diu que si aquest marc legal no permet la consultat, l'intentaran canviar. Avisa, però, que "si no ens en sortim, intentarem que hi hagi un marc legal català que no ens el tombin i que ens faci possible la consulta". Si res d'això funciona, admet que demanarà "empara a Europa o al món". Mas rebla: "farem el que calgui, però no us preocupeu, la consulta hi serà".
El president ha cridat a convèncer els que ara tenen por i dubtes per acabar configurant una majoria social que serà "imbatible" malgrat la "incomprensió, la ignorància i el menyspreu" de les "oligarquies de l'Estat".
Abans d'Artur Mas, el líder d'Unió i secretari general de CiU, Josep Antoni Duran i Lleida, també ha dirigit unes paraules a la militància. Duran i Lleida també ha reivindicat el dret a decidir i el dret "a no tenir por". El president d'UDC ha acabat el discurs amb un "Visca Catalunya lliure". Aquestes paraules han rebut una llarga ovació dels assistents.
La història "d'una, gran i lliure"
Artur Mas ha tingut unes paraules en el seu discurs per al ministre d'Educació, José Ignacio Wert. L'ha acusat de pretendre explicar la història espanyola com si fos l'Espanya "una, gran i lliure" de Franco. El candidat de CiU ha afirmat que "a l'escola catalana s'explica Espanya com un estat plurinacional".
També s'hi ha referit Josep Antoni Duran i Lleida, que ha afirmat que als espanyols els aniria millor si "intentessin catalanitzar una mica Espanya". El líder d'Unió s'ha preguntat on és la Constitució quan "amb una nova llei d'educació es volen anul·lar les competències que tenim i carregar-se el sistema educatiu català".
Llistes i programa
Convergència i Unió també han escollit les llistes per a les eleccions. Són de continuïtat i amb poques sorpreses. A Barcelona, Joana Ortega, Oriol Pujol i Felip Puig acompanyen Artur Mas en els primers quatre llocs. A la llista no hi ha Francesc Homs, tot i que Mas ha deixat clar que compta amb ell de cara a la pròxima legislatura. Tanquen la llista, en un gest simbòlic, l'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, i el conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell.
A Girona, Lleida i Tarragona, les encapçalen els alcaldes de Figueres, Santi Vila; de la Seu d'Urgell, Albert Batalla, i de Valls, Albert Batet. Batet substitueix el president de la Diputació de Tarragona, Josep Poblet, com a número u.
A part de la proclamació de les llistes, els dos partits de la federació han ratificat també les línies bàsiques del programa amb què concorreran a les eleccions. Es basa en tres eixos: reactivar l'economia i generar ocupació, reactivar l'estat del benestar i avançar en la transició nacional cap a l'estat propi.
