11 països de la UE acorden crear una taxa a les transaccions financeres
Després de mesos de debats, 11 països de la Unió Europea han acordat aquest dimarts avançar en solitari en la creació d'una taxa a les transaccions financeres internacionals, que té com a objectiu frenar l'especulació i fer que la banca assumeixi part dels costos de les crisis.
RedaccióActualitzat
Un total d'11 països de la Unió Europea -entre ells Espanya, Itàlia, Alemanya i França- han acordat aquest dimarts, després de mesos de debats infructuosos, avançar en solitari en la creació d'una taxa a les transaccions financeres internacionals, que té com a objectiu frenar l'especulació i fer que la banca assumeixi part dels costos de les crisis.
La resta d'estats membres es queda fora d'aquesta "cooperació reforçada" perquè considera que la taxa provocarà que la indústria financera es deslocalitzi fora de la UE. "No estem en contra de les taxes al sector financer", ha dit el ministre britànic de Finances, George Osborne, que lidera els països d'aquest grup, "però només considerarem sumar-nos-hi si tots els centres financers del món, com Nova York, Singapur, Xangai i Hong Kong, l'implanten".
El llançament de la "cooperació reforçada", mecanisme que permet esquivar el veto de països com el Regne Unit, exigia la participació d'un mínim de nou estats membre. Fins dilluns, Alemanya i França, promotors de la iniciativa, havien aconseguit convèncer a més Portugal, Grècia, Eslovènia, Bèlgica i Àustria.
En el debat d'aquest dimarts s'hi han acabat sumant quatre països més: a més d'Espanya i Itàlia, Estònia i Eslovàquia també hi han donat el seu vistiplau.
Segons la proposta de Brussel·les, la taxa gravaria amb un tipus del 0,1% les compravendes d'accions i bons i amb un tipus del 0,01% les de derivats. El nou impost, si s'hagués implantat a tota la UE, generaria uns ingressos de 55.000 milions d'euros a l'any, i la Comissió vol dedicar-ne una part a finançar el pressupost de la UE.
Tant el Regne Unit com Polònia han anunciat que no obstaculitzaran la seva posada en marxa als països que així ho desitgin, però Osborne ha avisat que podria provocar pèrdues per valor del 3,5% del PIB.
La posada en marxa de l'anomenada taxa Tobin tornarà a discutir-se a la reunió de ministres d'Economia del 12 de novembre.
La resta d'estats membres es queda fora d'aquesta "cooperació reforçada" perquè considera que la taxa provocarà que la indústria financera es deslocalitzi fora de la UE. "No estem en contra de les taxes al sector financer", ha dit el ministre britànic de Finances, George Osborne, que lidera els països d'aquest grup, "però només considerarem sumar-nos-hi si tots els centres financers del món, com Nova York, Singapur, Xangai i Hong Kong, l'implanten".
El llançament de la "cooperació reforçada", mecanisme que permet esquivar el veto de països com el Regne Unit, exigia la participació d'un mínim de nou estats membre. Fins dilluns, Alemanya i França, promotors de la iniciativa, havien aconseguit convèncer a més Portugal, Grècia, Eslovènia, Bèlgica i Àustria.
En el debat d'aquest dimarts s'hi han acabat sumant quatre països més: a més d'Espanya i Itàlia, Estònia i Eslovàquia també hi han donat el seu vistiplau.
Segons la proposta de Brussel·les, la taxa gravaria amb un tipus del 0,1% les compravendes d'accions i bons i amb un tipus del 0,01% les de derivats. El nou impost, si s'hagués implantat a tota la UE, generaria uns ingressos de 55.000 milions d'euros a l'any, i la Comissió vol dedicar-ne una part a finançar el pressupost de la UE.
Tant el Regne Unit com Polònia han anunciat que no obstaculitzaran la seva posada en marxa als països que així ho desitgin, però Osborne ha avisat que podria provocar pèrdues per valor del 3,5% del PIB.
La posada en marxa de l'anomenada taxa Tobin tornarà a discutir-se a la reunió de ministres d'Economia del 12 de novembre.
