El País Valencià recorre a la liquiditat de l'Estat després de mig any d'asfíxia financera
El govern valencià ha estat el primer a acollir-se al fons de liquiditat de l'Estat. Com ha arribat fins aquí? Després de mig any d'asfíxia econòmica en què la comunitat deu diners a farmacèutics, bancs, seguretat social, ICO i proveïdors.
Felip GordilloActualitzat
El govern valencià ha estat el primer a acollir-se al fons de liquiditat de l'Estat. La Generalitat valenciana no pot fer front als venciments immediats del deute i necessita l'ajuda financera espanyola.
Però com ha arribat fins aquí? Després de mig any d'asfíxia. La comunitat és la més endeutada de l'Estat en percentatge del PIB i la segona en valor absolut, només per darrera de Catalunya. El govern valencià deu diners a farmacèutics, bancs, seguretat social, ICO i proveïdors. Una situació insostenible que es va començar a evidenciar a finals de 2011.
Al desembre de l'any passat, la Generalitat valenciana demanava a l'Estat un ajornament del pagament de la quota de la Seguretat Social per valor de 81 milions d'euros. Paral·lelament, demanava ajuda al Tresor per tornar un deute amb el Deutsche Bank de 123 milions d'euros.
A partir de llavors, els problemes per complir amb les obligacions financeres han anat pel pedregar. Al maig, la Generalitat va haver de fer una emissió de deute públic al 7% per refinançar un pagaré que 500 milions que vencia amb Bancaixa, l'actual Bankia. Aquest 7% és un tipus més alt que el que han ofert països rescatats com Grècia i Portugal.
Davant les dificultats d'anar al mercat a buscar la liquiditat perduda, el govern valencià va optar per recorrer a l'ICO. Des del maig, la Generalitat ha anat dos cops a l'Institut de Crèdit per obtenir més de 600 milions amb un únic objectiu: cobrir venciments.
El govern valencià té mala peça al teler. Abans que acabi el 2012, ha de pagar l'emissió de bons al 5% que va fer al desembre de l'any passat que pugen gairebé 900 milions d'euros. De fet, el País Valencià tot sol acumula el 22% del deute a curt termini del conjunt de Comunitats Autònomes. Són 3.400 milions.
Deute amb farmacèutics i proveïdors
El govern valencià ha pagat fins ara els compromisos ineludibles, però té encara molts deutes pendents. Els farmacèutics valencians estan en peu de guerra perquè la Generalitat els deu uns 500 milions d'euros que fins i tot les va portar a la vaga.
Els proveïdors del govern també esperen que el paguin factures per valor de 4.350 milions.
Ajustos i retallades
El govern espanyol es nega a qualificar la petició valenciana com una intervenció, però el cert és que la Generalitat haurà de retre comptes a l'administració de l'Estat cada mes.
El País Valencià podria haver de fer més ajustos, que se sumarien als que ja ha fet fins ara. Hi ha hagut tres onades de retallades. La més recent a l'abril, que ha de suposar un estalvi de 2.200 milions en tres anys amb un nou model sanitari publico-privat, un augment de la ràtio d'alumnes i de les taxes universitàries i una reducció de les empreses públiques amb l'acomiadament de pràcticament la meitat de les plantilla. Entre aquestes retallades hi ha la de la Ràdio Televisió Valenciana que afecta 1.295 treballadors.
Al 2011, la Generalitat valenciana ja va aprovar dos plans d'estalvi. Un de més de 1.000 milions d'euros amb una retallada de personal i un altre de 680 milions.
Però com ha arribat fins aquí? Després de mig any d'asfíxia. La comunitat és la més endeutada de l'Estat en percentatge del PIB i la segona en valor absolut, només per darrera de Catalunya. El govern valencià deu diners a farmacèutics, bancs, seguretat social, ICO i proveïdors. Una situació insostenible que es va començar a evidenciar a finals de 2011.
Al desembre de l'any passat, la Generalitat valenciana demanava a l'Estat un ajornament del pagament de la quota de la Seguretat Social per valor de 81 milions d'euros. Paral·lelament, demanava ajuda al Tresor per tornar un deute amb el Deutsche Bank de 123 milions d'euros.
A partir de llavors, els problemes per complir amb les obligacions financeres han anat pel pedregar. Al maig, la Generalitat va haver de fer una emissió de deute públic al 7% per refinançar un pagaré que 500 milions que vencia amb Bancaixa, l'actual Bankia. Aquest 7% és un tipus més alt que el que han ofert països rescatats com Grècia i Portugal.
Davant les dificultats d'anar al mercat a buscar la liquiditat perduda, el govern valencià va optar per recorrer a l'ICO. Des del maig, la Generalitat ha anat dos cops a l'Institut de Crèdit per obtenir més de 600 milions amb un únic objectiu: cobrir venciments.
El govern valencià té mala peça al teler. Abans que acabi el 2012, ha de pagar l'emissió de bons al 5% que va fer al desembre de l'any passat que pugen gairebé 900 milions d'euros. De fet, el País Valencià tot sol acumula el 22% del deute a curt termini del conjunt de Comunitats Autònomes. Són 3.400 milions.
Deute amb farmacèutics i proveïdors
El govern valencià ha pagat fins ara els compromisos ineludibles, però té encara molts deutes pendents. Els farmacèutics valencians estan en peu de guerra perquè la Generalitat els deu uns 500 milions d'euros que fins i tot les va portar a la vaga.
Els proveïdors del govern també esperen que el paguin factures per valor de 4.350 milions.
Ajustos i retallades
El govern espanyol es nega a qualificar la petició valenciana com una intervenció, però el cert és que la Generalitat haurà de retre comptes a l'administració de l'Estat cada mes.
El País Valencià podria haver de fer més ajustos, que se sumarien als que ja ha fet fins ara. Hi ha hagut tres onades de retallades. La més recent a l'abril, que ha de suposar un estalvi de 2.200 milions en tres anys amb un nou model sanitari publico-privat, un augment de la ràtio d'alumnes i de les taxes universitàries i una reducció de les empreses públiques amb l'acomiadament de pràcticament la meitat de les plantilla. Entre aquestes retallades hi ha la de la Ràdio Televisió Valenciana que afecta 1.295 treballadors.
Al 2011, la Generalitat valenciana ja va aprovar dos plans d'estalvi. Un de més de 1.000 milions d'euros amb una retallada de personal i un altre de 680 milions.
