Els metges criden a buscar nous antibiòtics perquè els actuals perden eficàcia
Els metges catalans i de tot el món han llançat una crida desesperada a la indústria farmacèutica. No volen que abandonin la recerca de nous antibiòtics perquè la majoria dels que tenim ara estan deixant de ser efectius. La causa d'això és el consum excessiu que se'n fa.
RedaccióActualitzat
L'ús continuat d'antibiòtics fa que, al cap d'uns anys, els bacteris hi siguin resistents i que aquests medicaments deixin de ser efectius. Els metges calculen que, en els pròxims cinc anys, la majoria d'antibiòtics que es recepten avui no seran prou eficaços. Per això fan una crida a les farmacèutiques, perquè investiguin i busquin fàrmacs nous que els puguin substituir.
El 80% dels antibiòtics es recepten a l'atenció primària i en molts casos de manera innecessària. El problema és que, amb els recursos de què disposa un metge de família, se li fa difícil distingir entre una infecció bacteriana, que necessita antibiòtic, i una de vírica, en què aquests medicaments no són necessaris. Els professionals reconeixen que davant la falta de recursos i per evitar visites continuades dels pacients, recepten antibiòtics en més casos dels que calen.
Fins ara, amb cada germen resistent apareixia un medicament més potent. Però de determinades famílies d'antibiòtics no se n'espera cap de nou en els pròxims anys. I és d'això del que es queixen els professionals. Els metges expliquen que en alguns casos, com ara a les unitats de cures intensives, la situació és especialment greu perquè, davant de la falta d'oferta d'antibiòtics eficaços que lluitin contra alguns gèrmens, han hagut de recuperar antibiòtics antics que s'havien descartat per toxicitat.
A la vegada que pressionen la indústria farmacèutica, els metges volen conscienciar la població i els polítics del perill d'una pandèmia real de bacteris multiresistents. Es calcula que 25.000 persones moren a Europa per infeccions greus amb gèrmens o microbis multiresistents.
El 80% dels antibiòtics es recepten a l'atenció primària i en molts casos de manera innecessària. El problema és que, amb els recursos de què disposa un metge de família, se li fa difícil distingir entre una infecció bacteriana, que necessita antibiòtic, i una de vírica, en què aquests medicaments no són necessaris. Els professionals reconeixen que davant la falta de recursos i per evitar visites continuades dels pacients, recepten antibiòtics en més casos dels que calen.
Fins ara, amb cada germen resistent apareixia un medicament més potent. Però de determinades famílies d'antibiòtics no se n'espera cap de nou en els pròxims anys. I és d'això del que es queixen els professionals. Els metges expliquen que en alguns casos, com ara a les unitats de cures intensives, la situació és especialment greu perquè, davant de la falta d'oferta d'antibiòtics eficaços que lluitin contra alguns gèrmens, han hagut de recuperar antibiòtics antics que s'havien descartat per toxicitat.
A la vegada que pressionen la indústria farmacèutica, els metges volen conscienciar la població i els polítics del perill d'una pandèmia real de bacteris multiresistents. Es calcula que 25.000 persones moren a Europa per infeccions greus amb gèrmens o microbis multiresistents.
