Kim Jong Il, un dictador d'arrel estalinista
Venerat a casa com un quasi Déu, Kim Jong Il encapçalava un règim en què el culte a la seva figura era el principal pilar de cohesió social. Va néixer a Sibèria el 16 de febrer del 1942, però la propaganda nord-coreana, que ell mateix controlava, va situar el seu naixement a la muntanya més alta del país, el mont Paekdu, un lloc simbòlic per als coreans.
RedaccióActualitzat
Kim Jong Il va agafar les regnes del país després de la mort del seu pare, Kim Il Sung, l'any 1994. El traspàs de poders, del Gran Líder al Líder Estimat, va suposar la continuació d'un règim dictatorial, d'arrel estalinista, però amb un accent propi. Unes peculiaritats canalitzades en l'anomenat "jutxe", la doctrina d'estat, ideada per Kim pare, i caracteritzada per l'autosuficiència a partir d'idees marxistes i maoistes. Aquesta autosuficiència ha mantingut el país en la més absoluta pobresa.
Darrere l'austeritat oficial s'amagava un líder peculiar, obscur i misteriós. Se'n diu que era un gran aficionat al cinema estranger, tot i que ell mateix dirigia pel·lícules, que tenia una obsessió amb les dones i pels productes de luxe. La seva bodega tindria més de 10.000 ampolles, que li servien per acompanyar dinars amb llagosta.
Kim, l'estadista, no s'atrevia a agafar avions i gairebé sempre viatjava amb tren. No es va haver de moure, però, l'any 2000 quan va rebre el primer ministre sud-coreà, Kim Dae-jung, en una cimera que semblava mostrar la cara més amable del règim. El contrari que uns anys més tard, quan va fer accelerar el programa nuclear nord-coreà. El 2007, Pyongyang anunciava que tenia la bomba atòmica.
La permanent imprevisibilitat del règim ha convertit Corea del Nord en estat paria, i els seus líders han contribuït, amb la seva heterodòxia, a crear una aura de misteri que molts esperen que pugui anar desapareixent amb un futur canvi de lideratge.
Darrere l'austeritat oficial s'amagava un líder peculiar, obscur i misteriós. Se'n diu que era un gran aficionat al cinema estranger, tot i que ell mateix dirigia pel·lícules, que tenia una obsessió amb les dones i pels productes de luxe. La seva bodega tindria més de 10.000 ampolles, que li servien per acompanyar dinars amb llagosta.
Kim, l'estadista, no s'atrevia a agafar avions i gairebé sempre viatjava amb tren. No es va haver de moure, però, l'any 2000 quan va rebre el primer ministre sud-coreà, Kim Dae-jung, en una cimera que semblava mostrar la cara més amable del règim. El contrari que uns anys més tard, quan va fer accelerar el programa nuclear nord-coreà. El 2007, Pyongyang anunciava que tenia la bomba atòmica.
La permanent imprevisibilitat del règim ha convertit Corea del Nord en estat paria, i els seus líders han contribuït, amb la seva heterodòxia, a crear una aura de misteri que molts esperen que pugui anar desapareixent amb un futur canvi de lideratge.
