Alemanya paga també la crisi del deute i col·loca en una subhasta només el 62% del previst
La crisi del deute sobirà no està deixant canya dreta. L'últim país en patir-ne les conseqüències ha estat Alemanya. Tot i que els seus bons són considerats els més segurs, el Tresor alemany només ha pogut col·locar el 62% dels 6.245 milions d'euros previstos en bons a deu anys. Ser un valor refugi pels inversors quan la situació es posa lletja, té com a contrapartida oferir un interès massa baix, que no ha despertat les ànsies compradores dels inversors.
RedaccióActualitzat
Els mercats han reaccionat amb por i inquietud. Després del desastre de la subhasta, com l'han descrit alguns experts, la rendibilitat del "bund" ha pujat fins el 2,08%. Això ha escurçat la distància del bo alemany respecte la resta de bons i les primes de risc d'alguns països amb problemes s'han relaxat una mica. L'espanyola ha passat dels 469 punts bàsics dimarts al 456 aquest dimecres. El mateix la italiana, que ha baixat fins als 488 punts bàsics. Per contra, al pujar la rentabilitat dels bons alemanys, també ho ha fet la de la resta de bons i l'espanyola s'ha enfiat fins al 6,65%.
Les borses europees també han notat la incertesa i han tancat en números vermells. El pitjor resultat l'ha registrat la Borsa de Milà, amb unes pèrdues del 2,59%, seguida de l'Ibex-35, que ha perdut un 2%. París ha retrocedit un 1,68%; Frankfurt, un 1,44%, i Londres, un 1,29%.
El portaveu de finances del govern alemany, Martin Kotthaus, ha reconegut que la crisi del deute a l'Eurozona ha creat una situació inestable que ha perjudicat la subhasta, però ha negat que el país tingui problemes de finançament.
Els eurobons tornen al centre del debat
Malgrat els resultats de la subhasta, Alemanya ha tornat reiterar la seva oposició als eurobons. Ha estat després que la Comissió Europea hagi presentat un paquet amb tres propostes per consensuar-ne una i implementar-los. Hi ha des de la que contempla bons totalment o parcial garantits conjuntament per tota la zona euro fins a l'opció més tímida que preveu que cada bo només el garanteixi el seu estat.
Visiblement molesta per l'acció de la CE, la cancellera Angela Merkel s'ha tornat a posicionar en contra dels eurobons. En una intervenció al Bundestag, Merkel ha titllat "d'inapropiat i preocupant que la CE presenti la proposta dels eurobons per l'efecte comunicatiu que això tindrà. Com si posar en comú el nostre deute serveixi per superar les mancances de la zona euro. I això és el que no funcionarà".
Les borses europees també han notat la incertesa i han tancat en números vermells. El pitjor resultat l'ha registrat la Borsa de Milà, amb unes pèrdues del 2,59%, seguida de l'Ibex-35, que ha perdut un 2%. París ha retrocedit un 1,68%; Frankfurt, un 1,44%, i Londres, un 1,29%.
El portaveu de finances del govern alemany, Martin Kotthaus, ha reconegut que la crisi del deute a l'Eurozona ha creat una situació inestable que ha perjudicat la subhasta, però ha negat que el país tingui problemes de finançament.
Els eurobons tornen al centre del debat
Malgrat els resultats de la subhasta, Alemanya ha tornat reiterar la seva oposició als eurobons. Ha estat després que la Comissió Europea hagi presentat un paquet amb tres propostes per consensuar-ne una i implementar-los. Hi ha des de la que contempla bons totalment o parcial garantits conjuntament per tota la zona euro fins a l'opció més tímida que preveu que cada bo només el garanteixi el seu estat.
Visiblement molesta per l'acció de la CE, la cancellera Angela Merkel s'ha tornat a posicionar en contra dels eurobons. En una intervenció al Bundestag, Merkel ha titllat "d'inapropiat i preocupant que la CE presenti la proposta dels eurobons per l'efecte comunicatiu que això tindrà. Com si posar en comú el nostre deute serveixi per superar les mancances de la zona euro. I això és el que no funcionarà".
