Sarkozy: "No podem acceptar l'explosió de l'euro, perquè això significaria l'explosió d'Europa"
Grècia ha ocupat les primeres hores de la cimera del G-20 a Canes. El president francès i responsable de torn del G-20, Nicolas Sarkozy, ha assegurat que l'euro és el "patrimoni" i el "cor" d'Europa i que per això els líders europeus estan decidits a fer tot el que calgui per defensar-lo davant de crisis com la de Grècia. "L'euro és el cor d'Europa. No podem acceptar l'explosió de l'euro, perquè això significaria l'explosió d'Europa", ha dit Sarkozy durant la roda de premsa final de la primera jornada del G-20. "I Europa és la garantia de la pau al continent on ens hem comportat de la forma més brutal i violenta el segle XX".
El president francès ha indicat que "cal que l'eurozona enviï a tot el món un missatge de credibilitat" i per això accelerarà l'aplicació del pla per combatre la crisi de deute de l'eurozona que es va aprovar la setmana passada. I ha sostingut que l'acord entre França i Alemanya sobre tots els elements d'aquest pla constitueix la "columna vertebral" de l'euro.
Sarkozy ha defensat que han estat les seves amenaces i les de Merkel sobre una possible sortida de l'euro de Grècia les que han fet rectificar el primer ministre grec, Iorgos Papandreu, sobre la celebració d'un referèndum sobre les condicions del rescat a Atenes. El president francès ha celebrat la declaració del líder de l'oposició conservadora grega, Antonis Samaras, expressant el seu suport als acords de l'Eurogrup per considerar que es tracta d'un pas "valent i responsable".
També ha celebrat que Papandreu accepti desconvocar el referèndum a canvi d'aquest suport de l'oposició. D'altra banda, Sarkozy ha dit que no vol interferir en la política grega perquè "Grècia és un país independent i lliure" i ha emfatitzat que preferiria que seguís a l'eurozona, però ha deixat clar que són els grecs els que ho han de desitjar en primer lloc.
El president francès ha reclamat, a més, al primer ministre italià, Silvio Berlusconi, que acceleri l'aplicació dels ajustos i les reformes pactades per disminuir la pressió dels mercats. En tot cas, ha expressat la seva "confiança en l'economia italiana, que és una de les més fortes del món i la tercera d'Europa".
Finalment, Sarkozy ha confirmat que la UE accelerarà el reforç del fons de rescat per als països endeutats amb l'objectiu de frenar el contagi de la crisi, i ha avançat que, per fer-ho, comptarà amb el suport del Fons Monetari Internacional i dels EUA, que " estan disposats a donar suport a l'eurozona i a donar un missatge de confiança sobre l'euro". El president francès ha eludit donar més detalls però ha explicat que el pla serà "creïble, ambiciós i ràpid".
La cancellera alemanya, Angela Merkel, per la seva banda, ha demanat a les autoritats de Grècia que demostrin amb "fets" que desconvocaran el referèndum anunciat dilluns passat per Papandreu. En declaracions a mitjans de premsa alemanys en un recés de les reunions del G-20, Merkel ha assegurat que no es vol ficar "en la política interna grega", però ha afirmat que hi haurà d'haver des d'Atenes un "sí" al més aviat possible als acords assolits el 27 d'octubre, perquè, si no, serà difícil "recuperar la confiança perduda".
Merkel i Sarkozy han demanat als mercats emergents, com l'Índia o la Xina, que inverteixin en el fons d'estabilització financera. La Xina s'ha compromès a injectar 100.000 milions d'euros, però no ho farà fins que s'aclareixi el tema grec.
Pel que fa a la introducció d'una taxa sobre les transaccions financeres internacionals, Sarkozy ha dit que es tracta d'una mesura "indispensable", però britànics i nord-americans s'hi oposen. El president nord-americà, Barack Obama, ha dit clarament que els Estats Units no s'hi sumaran. Obama ha discutit sobre aquesta taxa en les trobades bilaterals que ha mantingut amb el president francès, Nicolas Sarkozy, i la cancellera alemanya, Angela Merkel, els principals promotors de la iniciativa.
Sarkozy ha admès que no hi ha acord però s'ha mostrat convençut que és factible i ha anunciat que prosseguirà les negociacions a escala mundial per aconseguir que s'acabi imposant.
Sarkozy ha defensat que han estat les seves amenaces i les de Merkel sobre una possible sortida de l'euro de Grècia les que han fet rectificar el primer ministre grec, Iorgos Papandreu, sobre la celebració d'un referèndum sobre les condicions del rescat a Atenes. El president francès ha celebrat la declaració del líder de l'oposició conservadora grega, Antonis Samaras, expressant el seu suport als acords de l'Eurogrup per considerar que es tracta d'un pas "valent i responsable".
També ha celebrat que Papandreu accepti desconvocar el referèndum a canvi d'aquest suport de l'oposició. D'altra banda, Sarkozy ha dit que no vol interferir en la política grega perquè "Grècia és un país independent i lliure" i ha emfatitzat que preferiria que seguís a l'eurozona, però ha deixat clar que són els grecs els que ho han de desitjar en primer lloc.
El president francès ha reclamat, a més, al primer ministre italià, Silvio Berlusconi, que acceleri l'aplicació dels ajustos i les reformes pactades per disminuir la pressió dels mercats. En tot cas, ha expressat la seva "confiança en l'economia italiana, que és una de les més fortes del món i la tercera d'Europa".
Finalment, Sarkozy ha confirmat que la UE accelerarà el reforç del fons de rescat per als països endeutats amb l'objectiu de frenar el contagi de la crisi, i ha avançat que, per fer-ho, comptarà amb el suport del Fons Monetari Internacional i dels EUA, que " estan disposats a donar suport a l'eurozona i a donar un missatge de confiança sobre l'euro". El president francès ha eludit donar més detalls però ha explicat que el pla serà "creïble, ambiciós i ràpid".
La cancellera alemanya, Angela Merkel, per la seva banda, ha demanat a les autoritats de Grècia que demostrin amb "fets" que desconvocaran el referèndum anunciat dilluns passat per Papandreu. En declaracions a mitjans de premsa alemanys en un recés de les reunions del G-20, Merkel ha assegurat que no es vol ficar "en la política interna grega", però ha afirmat que hi haurà d'haver des d'Atenes un "sí" al més aviat possible als acords assolits el 27 d'octubre, perquè, si no, serà difícil "recuperar la confiança perduda".
Merkel i Sarkozy han demanat als mercats emergents, com l'Índia o la Xina, que inverteixin en el fons d'estabilització financera. La Xina s'ha compromès a injectar 100.000 milions d'euros, però no ho farà fins que s'aclareixi el tema grec.
Pel que fa a la introducció d'una taxa sobre les transaccions financeres internacionals, Sarkozy ha dit que es tracta d'una mesura "indispensable", però britànics i nord-americans s'hi oposen. El president nord-americà, Barack Obama, ha dit clarament que els Estats Units no s'hi sumaran. Obama ha discutit sobre aquesta taxa en les trobades bilaterals que ha mantingut amb el president francès, Nicolas Sarkozy, i la cancellera alemanya, Angela Merkel, els principals promotors de la iniciativa.
Sarkozy ha admès que no hi ha acord però s'ha mostrat convençut que és factible i ha anunciat que prosseguirà les negociacions a escala mundial per aconseguir que s'acabi imposant.
