Els opositors a Síria demanen a l'OTAN l'establiment d'una zona d'exclusió aèria a l'estil de Líbia
Fa vuit mesos que va començar la revolta a Síria i el país s'aboca cada vegada més a una guerra civil: el règim d'Al-Assad ja ataca els opositors amb artilleria. Aquest divendres, les protestes es van tancar amb una quarantena de morts; la xifra global arriba a les 3.000 víctimes. Els opositors s'emmirallen en el cas de Líbia, però -tot i que ho reclamen- els falta la implicació de la comunitat internacional. Després d'un nou divendres sagnant amb més de quaranta morts, la resistència demana a l'OTAN l'establiment d'una zona d'exclusió aèria a l'estil de Líbia. Els opositors podrien estar organitzant-se militarment amb el suport de Turquia.
RedaccióActualitzat
Pregàries i després protestes. El guió de cada "divendres de la ira" a Síria des de ja fa vuit mesos. Però, aquest cop, a les crides i les pancartes, s'hi ha sumat una demanda a la comunitat internacional: ajuda.
Els civils reclamen protecció internacional de l'OTAN, una zona d'exclusió aèria. Però, a diferència de Líbia, l'ONU amb prou feines arrenca per Síria una tímida condemna per la mort de civils, més de 3.000. Hi ha massa temors, massa implicacions geopolítiques.
I és així com Al-Assad continua actuant lliurement per reprimir el seu poble. Va començar amb material antiavalots; ara ja és l'artilleria, l'aviació i la barra lliure dels homes armats que cometen qualsevol abús. Inclosa la tortura als hospitals, segons ha denunciat Amnistia Internacional aquesta setmana.
Només aquest divendres, quaranta civils van morir mentre es manifestaven per trets de les forces del règim. La majoria, al centre de Síria, a Hama i Homs, on a la forta oposició s'han sumat centenars de soldats desertors armats.
De moment, la resistència armada contra el règim d'Al-Assad és encara massa feble i reduïda per fer front a l'exèrcit. Però compta amb el suport d'un aliat fort i estratègic: la veïna Turquia.
L'oposició es militaritza
L'oposició, en veure que l'escalada del règim no té aturador, està basculant cap a la lluita armada. El mirall podria ser Líbia. Més que per com ha acabat Gaddafi, per com va començar la victòria: amb un territori alliberat "manu militari".
Aquest territori sirià podria ser al nord, a la frontera amb Turquia. De fet, ja hi ha una desena de milers de refugiats sirians en aquesta zona turca de Hatay. Entre els refugiats, un anomenat Exèrcit Sirià Lliure que podria establir una capital de la Síria Alliberada en aquesta regió.
Si s'hi sumessin els refugiats, més el homes armats, més el suport que òbviament obtenen del govern amfitrió, Turquia, la resistència siriana podria disposar d'un cap de pont per intentar arribar a Damasc passant per les principals ciutats, ja sublevades.
Els civils reclamen protecció internacional de l'OTAN, una zona d'exclusió aèria. Però, a diferència de Líbia, l'ONU amb prou feines arrenca per Síria una tímida condemna per la mort de civils, més de 3.000. Hi ha massa temors, massa implicacions geopolítiques.
I és així com Al-Assad continua actuant lliurement per reprimir el seu poble. Va començar amb material antiavalots; ara ja és l'artilleria, l'aviació i la barra lliure dels homes armats que cometen qualsevol abús. Inclosa la tortura als hospitals, segons ha denunciat Amnistia Internacional aquesta setmana.
Només aquest divendres, quaranta civils van morir mentre es manifestaven per trets de les forces del règim. La majoria, al centre de Síria, a Hama i Homs, on a la forta oposició s'han sumat centenars de soldats desertors armats.
De moment, la resistència armada contra el règim d'Al-Assad és encara massa feble i reduïda per fer front a l'exèrcit. Però compta amb el suport d'un aliat fort i estratègic: la veïna Turquia.
L'oposició es militaritza
L'oposició, en veure que l'escalada del règim no té aturador, està basculant cap a la lluita armada. El mirall podria ser Líbia. Més que per com ha acabat Gaddafi, per com va començar la victòria: amb un territori alliberat "manu militari".
Aquest territori sirià podria ser al nord, a la frontera amb Turquia. De fet, ja hi ha una desena de milers de refugiats sirians en aquesta zona turca de Hatay. Entre els refugiats, un anomenat Exèrcit Sirià Lliure que podria establir una capital de la Síria Alliberada en aquesta regió.
Si s'hi sumessin els refugiats, més el homes armats, més el suport que òbviament obtenen del govern amfitrió, Turquia, la resistència siriana podria disposar d'un cap de pont per intentar arribar a Damasc passant per les principals ciutats, ja sublevades.
