Atenes

Acaba sense acord la videoconferència de seguiment del rescat de Grècia

La videoconferència entre Grècia i les institucions responsables del rescat financer del país (UE, FMI i BCE) s'ha acabat de sobte sense cap acord. La reunió a distància, que havia de durar fins a la matinada, es reprendrà aquest dimarts. Atenes reclama a la Unió Europea i el Fons Monetari Internacional que desbloquegin els diners de les ajudes internacionals, mentre que aquestes institucions exigeixen als grecs que accelerin les reformes. El representant permanent per Grècia de l'FMI, Bob Traa, ha dit aquest dilluns que el país ha d'aplicar més reformes radicals a la seva economia i seguir amb les mesures d'estalvi, especialment la reducció d'empreses, personal i sous al sector públic.

Actualitzat
El Ministeri de Finances grec ha assegurat en un comunicat que la videoconferència "s'ha produït en un clima productiu i concret", un optimisme que contrasta amb la brusquedat amb què ha acabat la sessió. El diàleg, que ha durat 180 minuts, es reprendrà aquest dimarts a la tarda.

En les últimes hores, les institucions responsables del rescat, l'anomenada "troica", han insistit que Atenes s'ha d'estrènyer més el cinturó per aconseguir l'objectiu de reduir el dèficit fins al 7,6% aquest any.

Grècia necessita amb urgència els 8.000 milions d'euros del sisè tram del primer rescat aprovat al maig del 2010, que s'eleva a 110.000 milions d'euros, per pagar sous i pensions, perquè només té liquiditat fins a l'octubre.

La "troica", però, considera que de moment ha fet molts anuncis i massa poques aplicacions de contenció de la despesa. En aquest sentit, en una conferència al balneari de Kavuri, el representant permanent per Grècia de l'FMI, Bob Traa, ha reconegut que "Grècia ha fet importants progressos", però ha destacat que al país li calen canvis estructurals fiscals i econòmics per assolir els objectius de reduir el dèficit i el deute i evitar la fallida.

"Ara la pilota és al camp grec", ha dit Traa després de referir-se a la cimera del 21 de juliol en què la Unió Europea va acordar un nou paquet de rescat a Grècia, a canvi que el país "faci els deures" de gastar menys i ingressar més.

El repte actual continua sent el fiscal i es concentra en la part dels ingressos", ha declarat Traa.

L'expert de l'FMI ha posat l'accent en un sector públic que ha descrit de "molt gran" i ha explicat que cal "tancar empreses, reduir la força laboral i abaixar sous, que en alguns casos són molt alts".

El ministre de Finances grec, Evangelos Venizelos, s'ha mostrat d'acord amb aquesta diagnosi sobre el sector públic i sobre la necessitat que Grècia compleixi els seus compromisos per recaptar 78.000 milions d'euros fins al 2015.

"Grècia no pot seguir avançant sense els grans canvis estructurals i ja anem tard. Hem de tirar endavant les privatitzacions i assolir els objectius tant com es pugui per Cap d'Any", ha declarat el ministre en la conferència de Kavuri, organitzada pel diari "The Economist".

Aquest mateix dilluns, diversos mitjans grecs han citat un document de 15 exigències que suposadament l'FMI i la UE han posat sobre la taula d'Atenes, entre les quals hi ha l'acomiadament de 100.000 funcionaris fins al 2015, la reducció o congelació de pensions i salaris públics o el tancament d'organismes estatals.

El portaveu comunitari per a Afers Econòmics i Monetaris, Amadeu Altafaj, ho ha desmentit en la roda de premsa diària de la Comissió Europea: "No estem exigint més del que ja vam acordar en el marc del programa per Grècia", ha dit. "No hi ha noves mesures d'austeritat sobre la taula", ha afegit. "L'única cosa que hi ha sobre la taula és el compliment total dels objectius que s'han acordat, ni més ni menys".
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut