Catalunya diu l'últim adéu a Heribert Barrera amb tots els honors
El Parlament de Catalunya s'ha acomiadat d'Heribert Barrera, el primer president de la cambra restablerta amb la democràcia, amb tots els honors. Representants de les institucions i la societat civil s'han aplegat aquest dilluns a la tarda a la seu del legislatiu català per retre l'últim adéu a Barrera, mort dissabte als 94 anys. Les despulles de l'expresident d'ERC reposaran al cementiri de Reus, on rebrà sepultura en un acte privat. Abans del funeral al Parlament, unes 2.000 persones, entre les quals una bona representació de les institucions catalanes, han desfilat per la capella ardent per dir-li l'últim adéu. La capella s'ha instal·lat al mateix Parlament. Finalment, el president Artur Mas ha pogut donar el condol a la vídua, malgrat haver suspès tots els actes previstos a causa de la mort d'una de les seves germanes.
Durant el funeral s'ha projectat el discurs inaugural que Heribert Barrera va pronunciar durant la constitució de la primera legislatura, el 10 d'abril del 1980. Hi han intervingut l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol i l'actual presidenta del Parlament, Núria de Gispert.
Pujol ha afirmat en el seu discurs que Catalunya viu "un moment difícil" perquè està sotmesa a "molta pressió econòmica, social i demogràfica, i sobre el seu autogovern", cosa que pot afectar-ne la "cohesió i la convivència". En aquestes circumstàncies, ha dit l'expresident de la Generalitat, "el record de Barrera i la reflexió sobre els seus advertiments ens pot ser útil".
Per la seva part, De Gispert ha qualificat el seu antecessor en el càrrec com un esperó per treballar "per una Catalunya plena". L'acte, que ha durat una hora escassa i durant el qual s'han sentit crits a favor de la independència de Catalunya, ha acabat amb el cant d'"Els segadors".
Heribert Barrera va morir dissabte a Barcelona després de viure, durant 94 anys, una vida política marcada pels temps convulsos. La desaparició del que va ser el primer president del restaurat Parlament de Catalunya, entre el 1980 i el 1984, ha fet que els dirigents polítics del país n'hagin destacat el compromís ferm amb Catalunya.
Des de les deu de matí fins a les dues de la tarda d'aquest dilluns, polítics i ciutadans anònims han tingut l'oportunitat d'acomiadar-se del primer president del Parlament després de la transició. Els expresidents Pujol, Maragall i Montilla, la plana major d'Esquerra Republicana, i l'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, han estat algunes de les personalitats que han volgut acomiadar-se d'Heribert Barrera.
A última hora del matí, el president Artur Mas ha pogut donar el condol a la vídua. El president havia suspès tots els actes que tenia previstos a l'agenda per dilluns i dimarts a causa de la mort d'una de les seves germanes, Núria Mas, després d'una llarga malaltia, però finalment ha pogut passar per la capella ardent en companyia de De Gispert.
Precisament, la presidenta del Parlament ha esperat l'arribada del cotxe fúnebre a les portes de la institució, flanquejada per quatre mossos d'esquadra uniformats de gala. Quan el taüt, cobert amb una senyera, ha entrat al Parlament, familiars i amics l'han homenatjat amb un minut de silenci, just abans d'instal·lar la capella ardent.
El president d'ERC, Joan Puigcercós; la portaveu parlamentària del mateix grup, Anna Simó, i l'exconsellera Montserrat Tura han esperat a l'interior de la seu l'arribada del fèretre. A l'exterior, un centenar de ciutadans s'havien aplegat per rebre'l. L'edifici de la Ciutadella mostrava el dol amb un crespó negre a la senyera que en presideix el balcó principal.
Pujol ha afirmat en el seu discurs que Catalunya viu "un moment difícil" perquè està sotmesa a "molta pressió econòmica, social i demogràfica, i sobre el seu autogovern", cosa que pot afectar-ne la "cohesió i la convivència". En aquestes circumstàncies, ha dit l'expresident de la Generalitat, "el record de Barrera i la reflexió sobre els seus advertiments ens pot ser útil".
Per la seva part, De Gispert ha qualificat el seu antecessor en el càrrec com un esperó per treballar "per una Catalunya plena". L'acte, que ha durat una hora escassa i durant el qual s'han sentit crits a favor de la independència de Catalunya, ha acabat amb el cant d'"Els segadors".
Heribert Barrera va morir dissabte a Barcelona després de viure, durant 94 anys, una vida política marcada pels temps convulsos. La desaparició del que va ser el primer president del restaurat Parlament de Catalunya, entre el 1980 i el 1984, ha fet que els dirigents polítics del país n'hagin destacat el compromís ferm amb Catalunya.
Des de les deu de matí fins a les dues de la tarda d'aquest dilluns, polítics i ciutadans anònims han tingut l'oportunitat d'acomiadar-se del primer president del Parlament després de la transició. Els expresidents Pujol, Maragall i Montilla, la plana major d'Esquerra Republicana, i l'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, han estat algunes de les personalitats que han volgut acomiadar-se d'Heribert Barrera.
A última hora del matí, el president Artur Mas ha pogut donar el condol a la vídua. El president havia suspès tots els actes que tenia previstos a l'agenda per dilluns i dimarts a causa de la mort d'una de les seves germanes, Núria Mas, després d'una llarga malaltia, però finalment ha pogut passar per la capella ardent en companyia de De Gispert.
Precisament, la presidenta del Parlament ha esperat l'arribada del cotxe fúnebre a les portes de la institució, flanquejada per quatre mossos d'esquadra uniformats de gala. Quan el taüt, cobert amb una senyera, ha entrat al Parlament, familiars i amics l'han homenatjat amb un minut de silenci, just abans d'instal·lar la capella ardent.
El president d'ERC, Joan Puigcercós; la portaveu parlamentària del mateix grup, Anna Simó, i l'exconsellera Montserrat Tura han esperat a l'interior de la seu l'arribada del fèretre. A l'exterior, un centenar de ciutadans s'havien aplegat per rebre'l. L'edifici de la Ciutadella mostrava el dol amb un crespó negre a la senyera que en presideix el balcó principal.
