El "cas Hisenda"
L'origen
La delegació especial d'Hisenda a Catalunya és a la plaça Letamendi de Barcelona. Aquí hi ha els serveis centrals que atenen els ciutadans i que supervisen la lluita contra el frau fiscal, que se centra en els grans contribuents. A partir de la investigació del "cas Kio" es descobreix una trama paral·lela de corrupció que es comença a investigar per separat. La peça clau de la trama és Josep Maria Huguet, cap regional de la Inspecció d'Hisenda a Catalunya del 1985 al 1994. És per això que es bateja com "cas Hisenda".
La corrupció
La cúpula de la inspecció d'Hisenda, com va dir el fiscal, es va posar al mercat. Va vendre les seves influències a importants empresaris immobiliaris. Els uns es necessitaven als altres. Uns cobraven per fer la vista grossa davant les irregularitats i els altres evitaven pagar tributs i continuaven fent operacions financeres beneficioses.
A més de Josep Maria Huguet hi havia implicats fins a 3 alts càrrecs d'Hisenda més, Manuel Abella, Roger Bergua i Álvaro Pernas.
Entre els empresaris immobiliaris destaquen l'expresident del Barça Josep Lluís Núñez i Clemente, el seu fills Josep Lluís Núñez i Navarro; Javier de la Rosa, condemnat pel "cas Gran Tibidabo" i avui absolt; Juan José Folchi, advocat de l'Estat; Eduardo Bueno, fundador de la immobiliària Ibusa, i Juan Antonio Sánchez, empresari que va impulsar el projecte Diagonal Mar.
El procés
El promotor immobiliari i expresident del Barça Josep Lluís Núñez va ser jutjat com un altre dels grans contribuents que van reduir la seva factura amb Hisenda fent regals als inspectors, com ara la venda de pisos a baix preu.
Durant el judici, es van sentir testimonis sorprenents, com el d'un inspector que deia que li havia tocat la loteria dos cops i que feia classes sense declarar-ho a Hisenda.
També va comparèixer Josep Borrell, que era secretari d'Estat d'Hisenda i amic personal d'Huguet quan van passar els fets, i va dimitir per això quan va esclatar l'escàndol i era candidat del PSOE a la presidència del govern.
Van ser vuit mesos de vistes públiques que van acabar amb un al·legat del fiscal que qualificava la trama d'inspectors de cobdiciosa, bruta i corrupta.
Adjectius majúsculs per a un judici de durada rècord, que ha necessitat més d'un any per emetre la sentència.
La delegació especial d'Hisenda a Catalunya és a la plaça Letamendi de Barcelona. Aquí hi ha els serveis centrals que atenen els ciutadans i que supervisen la lluita contra el frau fiscal, que se centra en els grans contribuents. A partir de la investigació del "cas Kio" es descobreix una trama paral·lela de corrupció que es comença a investigar per separat. La peça clau de la trama és Josep Maria Huguet, cap regional de la Inspecció d'Hisenda a Catalunya del 1985 al 1994. És per això que es bateja com "cas Hisenda".
La corrupció
La cúpula de la inspecció d'Hisenda, com va dir el fiscal, es va posar al mercat. Va vendre les seves influències a importants empresaris immobiliaris. Els uns es necessitaven als altres. Uns cobraven per fer la vista grossa davant les irregularitats i els altres evitaven pagar tributs i continuaven fent operacions financeres beneficioses.
A més de Josep Maria Huguet hi havia implicats fins a 3 alts càrrecs d'Hisenda més, Manuel Abella, Roger Bergua i Álvaro Pernas.
Entre els empresaris immobiliaris destaquen l'expresident del Barça Josep Lluís Núñez i Clemente, el seu fills Josep Lluís Núñez i Navarro; Javier de la Rosa, condemnat pel "cas Gran Tibidabo" i avui absolt; Juan José Folchi, advocat de l'Estat; Eduardo Bueno, fundador de la immobiliària Ibusa, i Juan Antonio Sánchez, empresari que va impulsar el projecte Diagonal Mar.
El procés
El promotor immobiliari i expresident del Barça Josep Lluís Núñez va ser jutjat com un altre dels grans contribuents que van reduir la seva factura amb Hisenda fent regals als inspectors, com ara la venda de pisos a baix preu.
Durant el judici, es van sentir testimonis sorprenents, com el d'un inspector que deia que li havia tocat la loteria dos cops i que feia classes sense declarar-ho a Hisenda.
També va comparèixer Josep Borrell, que era secretari d'Estat d'Hisenda i amic personal d'Huguet quan van passar els fets, i va dimitir per això quan va esclatar l'escàndol i era candidat del PSOE a la presidència del govern.
Van ser vuit mesos de vistes públiques que van acabar amb un al·legat del fiscal que qualificava la trama d'inspectors de cobdiciosa, bruta i corrupta.
Adjectius majúsculs per a un judici de durada rècord, que ha necessitat més d'un any per emetre la sentència.
