El 134è enlairament de l'Atlantis va aixecar una gran expectació. (Foto: Reuters)
El 134è enlairament de l'Atlantis va aixecar una gran expectació. (Foto: Reuters)
Washington

L'Atlantis torna a la Terra i posa punt final a 30 anys del programa de transbordadors de la NASA

Falteven dos minuts per les dotze del migdia (hora nostra) quan el transbordador Atlantis ha aterrat a l'àrea del Centre Espacial Kennedy, a Florida. L'aparell, amb quatre astronautes a bord, posava, així, punt final al seu últim viatge.

Actualitzat
L'aterratge és el punt final d'una missió de 13 dies que ha servit per portar diversos materials a l'Estació Espacial Internacional, però també ha estat l'últim capítol de tres dècades del programa de transbordadors de la NASA. A partir d'ara l'Atlantis serà una peça de museu, que es podrà visitar, que servirà per explicar tota una etapa dels viatges a l'espai, el primer aparell que ha permès als humans sortir de la Terra i tornar-hi aterrant en comptes de "deixar-se caure" enmig del mar.

El comandant Chris Fergusson, el pilot Dough Hurley i els especialistes Sandra Magnus i Rex Wallheim són l'última tripulació de l'últim transbordador. Els seus noms ja són a la llista dels que han viatjat en aquests aparells durant trenta anys des que l'any 1981 es va enlairar el Columbia. El Challenger (primer vol l'any 1983), el Discovery (1984) i l'Endeavour (1992) completen el grup d'aparells que la NASA ha construït i enviat al cel.

Dos accidents greus han castigat el projecte. El Challenger va explotar en un vol de l'any 1986, poc més d'un minut després d'aixecar el vol, sense que hi hagués supervivents. El mateix balanç tràgic va patir l'accident del Columbia, que es va deseintegrar el febrer de 2003 quan tornava al nostre planeta i mirava d'entrar a l'atmosfera terrestre.

Les naus del futur

A partir d'ara, aquesta estació només rebrà el suport de les naus russes Soyuz. Això, fins que els Estats Units disposin d'un nou aparell substitut que la NASA ha confiat al sector privat. La idea és que aquests nous aparells superin l'òrbita dels 400 quilòmetres amb la finalitat de poder enviar astronautes a la Lluna, una vegada més, i a altres destinacions de l'espai.




Anar al contingut