ANÀLISI

"Ganbatte Nippon": el Japó que persevera

Actualitzat
Aquest cap de setmana la televisió pública japonesa mostrava la història d'un dels centenars de milers d'afectats del terratrèmol i posterior tsunami de divendres. Era un home relativament jove que buscava la seva dona. Caminava pels passadissos d'una escola convertida en refugi. Obria la porta d'una classe, mirava, preguntava, abaixava la vista i seguia. Ningú no en sabia res. Al tercer pis una àvia el va mirar, ell compungit i capcot, i li va dir amb un somriure serè: "Ganbatte, ne!". L'expressió, que els japonesos, petits i grans, utilitzen a diari per donar-se ànim, vol dir una cosa així com "persevera". És la perseverança de molts japonesos davant l'adversitat la que pot treure el país del sot on va caure l'11 de març. És la perseverança que van mostrar els habitants de Kobe l'any 1995 després que un terç de la ciutat va quedar destruïda per un poderós terratrèmol. La ciutat es va tornar aixecar, més forta, i reinventada; és ara més sostenible, més accessible i més humana.

A aquesta perseverança, no exclusiva del poble japonès, sinó pròpia d'aquelles comunitats que han crescut amb l'adversitat de forma repetida, va apel·lar el primer ministre, Naoto Kan, en un discurs a la nació aquest diumenge. Va demanar la unió dels japonesos per fer front a la pitjor catàstrofe en 65 anys. De nou, recordant el terratrèmol de Kobe, aleshores van ser milers de voluntaris els que van arribar-se fins a la ciutat per ajudar en la reconstrucció i en el desenrunament. El motiu, que el govern no va reaccionar ràpid i va trigar a enviar les forces d'autodefensa, és a dir l'exèrcit. Aquesta vegada la reacció ha estat immediata i més de 100.000 soldats són a la zona afectada. És la mobilització més nombrosa des de la Segona Guerra Mundial. El primer ministre ha volgut donar mostres de lideratge i emmudir els qui li demanaven la dimissió fa només uns dies. Kan s'ha posat, literalment, la granota de feina blava, com, de fet, fan sempre els polítics japonesos en situacions similars, i vol encapçalar una reconstrucció modèlica que revitalitzi una regió econòmicament i demogràficament empobrida.

No obstant això, aquest intent de lideratge topa amb múltiples obstacles. El primer és la complexa realitat política japonesa, amb una oposició que vol recuperar el poder i que pot no donar suport a Kan un cop passin els primers dies d'emergència. El segon és la delicada situació econòmica del país, amb un deute públic del 204% del PIB i uns índexs de creixements plans. Per reconstruir la regió de Tohoku, el nord-est del país, caldrà endeutar-se més i això pot voler afeblir l'economia. El tercer obstacle, i cada cop més rellevant, és l'incert futur de la central nuclear de Fukushima I. No només és un "obstacle" per les conseqüències que tindria una fuita radioactiva a gran escala, per ara descartada, sinó perquè l'economia nipona depèn enormement de la producció energètica de la central, ara aturada. Des de dilluns hi ha talls regulars i planificats en el subministrament a la meitat est del país i s'ha demanat que les grans factories redueixen el consum elèctric. La superació d'aquests tres obstacles depèn molt de la capacitat de lideratge del primer ministre. Si Kan se'n surt, el Japó pot tenir l'oportunitat d'invertir la voluntat col·lectiva de superació per redreçar la crisi polifacètica a què feia front i, de retruc, convertir la zona afectada en un nou pol de creixement.

Anar al contingut