Barcelona

Homeopatia: frau o medicina?

Parlar d'homeopatia és sovint una qüestió visceral. Els seus promotors la defensen a capa i espasa, la defineixen com una medicina ràpida i eficaç i, malgrat reconèixer que encara no se n'ha pogut demostrar objectivament una efectivitat específica, asseguren que els avalen els resultats i el constant increment de persones, tant professionals com pacients, que abracen aquesta pràctica. A l'altre extrem, els que consideren l'homeopatia un frau. Alerten que no és res més que aigua amb sucre, que s'estan malbaratant diners i temps i que no té cap base científica ni efectivitat més enllà de l'efecte placebo.

Actualitzat
Fer un bon sofregit sovint és un mal tràngol, sobretot quan arriba l'hora de preparar la ceba. Els ulls comencen a humitejar-se i el nas a degotar i, de cop i volta, sembla que ens trobem enmig del pitjor refredat. Els símptomes que provoca el virus del refredat i la ceba són els mateixos i això, en homeopatia, és sinònim de curació.

El metge alemany Samuel Hahnemann va ser l'encarregat d'establir les bases de l'homeopatia fa més de 200 anys a partir del principi de similitud. "Es tracta d'anar a buscar, d'anar a favor de la reacció del cos perquè aquest pugui sortir-se'n", explica Assumpta Mestra, metge homeòpata que dirigeix la secció d'aquesta pràctica mèdica al Col·legi de Metges de Barcelona (COMB).

Els medicaments convencionals, anomenats "al·lopàtics", en canvi, busquen exactament l'efecte oposat, es basen en el principi dels contraris, i el que volen és combatre la reacció del cos.

La memòria de l'aigua

El medicament homeopàtic s'aconsegueix a partir de la dilució en aigua d'una substància fins a dosis infinites, sovint indetectables. Asseguren que l'estructura de l'aigua reté la informació mol·lecular de la substància i que aquesta memòria és la que provoca la reacció en el cos.

"La conseqüència de tot això, el que fan, és preparar productes que són aigua de l'aixeta i dir que curen", etziba taxatiu Joan-Ramon Laporte, cap de farmacologia de l'Hospital de la Vall d'Hebron. Amb els medicaments al·lopàtics les dosis de productes externs de l'organisme són tangibles però "els homeopàtics no tenen res i no hi ha cap prova que l'aigua tingui memòria com diuen. Si fos així, l'aigua tindria també memòria de tot allò que hauria tocat en el seu cicle de vida".

Assumpta Mestra reconeix que el mecanisme pel qual funciona l'homeopatia encara s'està investigant, però rebat les tesis de la memòria de l'aigua amb estudis com el del premi Nobel de medicina i codescobridor del virus de la sida, Jean-Luc Montagnier, segons el qual les estructures de l'aigua, induïdes per vibracions magnètiques, provoquen una reacció física. Cita també Louis Rey, que va comprovar com la termoluminiscència de l'aigua era específica per a diferents dilucions ultramol·leculars.

Difícil d'investigar


Laporte defensa que l'homeopatia no és més eficaç que el placebo per molt que alguns assajos clínics diguin el contrari. L'eficàcia d'un medicament, explica, s'estableix comparant i veient en quin percentatge és més probable que curi que un altre. En homeopatia hi ha escassos assajos clínics, i pràcticament cap que no es compari amb placebo, continua Laporte, i "tot i que alguns han donat resultats favorables també n'hi ha molts que han estat negatius però no sempre ha interessat publicar-los".

L'homeopatia no entén la malaltia sense el malalt i això els perjudica a l'hora de demostrar l'eficàcia dels seus medicaments, aclareix Mestra. "Aconseguir grups de pacients per demostrar que tal medicament serveix per a tal malaltia és molt complicat perquè els nostres medicaments curen els símptomes que els pacients presenten i aquests es poden repetir en diferents quadres clínics".

Mestra també denuncia que els és molt difícil aconseguir ajudes econòmiques per investigar i que els mètodes i demostracions que serveixen per als fàrmacs al·lopàtics no són els mateixos que requereix l'homeopatia.

Tractaments en augment


"Que m'expliquin els que diuen que l'homeopatia no és més que aigua amb sucre com pot curar certes malalties en persones, com els nounats, o en animals que no saben ni què els estan donant", es pregunta Mestra. "La realitat és al carrer, cada vegada hi ha més gent que es tracta amb homeopatia, cada vegada hi ha més persones que milloren gràcies a l'homeopatia".

"Casualitat"
, aquesta és la resposta de Laporte. "Hi ha gent a qui li va bé i d'altres a qui no". Segons ell, la majoria de malalties que tracta l'homeopatia són autolimitades, o el que és el mateix, que es curen soles.

El 75% de la població espanyola coneix l'homeopatia i el 38,8% d'aquests la utilitzen amb més o menys freqüència, segons un estudi en línia fet per Netquest el 2008, que també revela que el 87,8% dels que l'han provat tornarien a seguir un tractament d'aquest tipus.

Davant d'aquestes xifres, Laporte recorda que molta gent fa servir "la polsera de Leire Pajín", en referència a les anomenades "polseres de l'equilibri", "i això no vol dir que siguin bones ni recomanables". La seva explicació a aquest creixent interès per l'homeopatia neix, segons ell, de les limitacions de la medicina tradicional. "La gent busca una curació que a vegades els canals habituals poden oferir". La relació entre pacient i metge també és, segons ell, important, ja que entra en joc un factor de suggestió.

Manca de regulació


Espanya reconeix l'homeopatia com a acte mèdic però no hi ha cap legislació sobre el seu exercici ni, com passa en altres països com França o Alemanya, està inclosa en la Seguretat Social.

Actualment s'està tramitant una proposició no de llei al Congrés a través de l'Organització Mèdica Col·legial, però Assumpta Mestra tem que la crisi econòmica els vagi en contra, tot i assegurar que "l'homeopatia no suposaria un increment de la despesa sanitària, sinó al contrari". "L'homeopatia no és cara, el problema és que només es pot exercir des de l'àmbit privat", lamenta la directora d'homeopatia del COMB, que també augura que s'estalviarien diners perquè la gent es posa menys malalta.

Laporte es nega en rotund que s'admeti l'homeopatia en el sistema públic. "Seria un malbaratament de fons", i advoca per retirar-li qualsevol tipus de finançament.

Posicions irreconciliables i interessos

De les converses amb Assumpta Mestra i Joan-Ramon Laporte se'n desprèn una gran polarització de posicions. Aquest dissabte, Barcelona ha acollit un "suïcidi homeopàtic" en el marc de la campanya internacional 10:23 en contra de les teràpies alternatives no basades en mètodes científics. Els participants s'han pres diverses càpsules d'un somnífer homeopàtic per demostrar que és totalment ineficaç.

Mestra prefereix no donar cap crèdit a "una moguda que no s'aguanta per cap banda". No entén quins motius els mouen i per què protesten i apunta a interessos ocults, sense parlar obertament de la indústria farmacèutica convencional.

Les acusacions del col·lectiu homeòpata arrenquen un somriure del responsable de farmacologia de la Vall d'Hebron. "Darrere de l'homeopatia també hi ha una indústria farmacèutica, també hi ha negoci", rebat Laporte mentre busca un article sobre la presentació de Semefarte, la Societat Espanyola Mèdico-Farmacèutica de Teràpies Emergents, un grup de pressió creat pels cinc principals laboratoris del sector.
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut