Mas-Colell avisa que l'actual sistema sanitari és inviable i el principal culpable del dèficit
El nou conseller d'Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell, ha advertit que el sistema sanitari actual és el principal culpable del dèficit i que és inviable "llevat que torni el creixement econòmic molt aviat". En declaracions a "El matí de Catalunya Ràdio", Mas-Colell ha descartat el copagament com a via per retallar el dèficit, però ha admès que alguna cosa s'haurà de fer pal·liar-lo.
En les primeres declaracions des que va ser nomenat, Andreu Mas-Colell ha indicat que el forat dels comptes públic s'explica, sobretot, pel cost que té la sanitat pública. "El que no pot ser és amb el que ens hem trobat. El component bàsic de l'excés de despesa ha estat l'excés de despesa sanitària", ha afirmat. Preguntat si el sistema actual és insostenible, el titular d'Economia i Coneixement ha afirmat que "tindrem problemes", tret que tingui lloc la recuperació econòmica "molt aviat".
Mas-Colell ha afirmat que caldrà revisar la despesa en sanitat, juntament amb un nou pacte d'estabilitat fiscal i financera, com a solucions al dèficit.
El conseller calcula que els compromisos econòmics de la Generalitat estan garantits per uns dos mesos, i també ha donat una xifra de les necessitats de finançament que pot tenir la Generalitat aquest any, que s'eleven a uns 10.000 milions d'euros, sumant tant "el finançament nou i, sobretot, el refinançament". "És un any difícil per col·locar deute tan a curt com a llarg termini. Ho és a Europa, al regne d'Espanya i ho serà també per a Catalunya", ha afegit.
El conseller d'Economia no ha descartat que calgui recórrer una altra vegada a l'emissió de bons per a particulars, però creu que encara és aviat per dir-ho. El que sí que ha descartat, de moment, és l'aplicació de nous impostos o la pujada dels que ja hi ha.
L'oposició reacciona als càlculs de Mas-Colell
L'exconsellera de Sanitat, la socialista Marina Geli, comparteix el plantejament exposat per Mas-Colell. De totes maneres, Geli ha volgut deixar clar que el finançament és delicat perquè parteix d'un problema històric: ha de cobrir moltes necessitats amb pocs recursos. També ha defensat la feina feta i ha destacat l'esforç de l'anterior govern per fer els comptes més transparents, i ha insistit que en cap cas la situació actual es pot atribuir a una mala gestió. D'altra banda, Geli s'ha mostrat sorpresa pel fet que el nou conseller d'Economia "no digui que el sector de la salut a Catalunya és un dels sectors econòmics més importants i, per tant, en qualsevol decisió que es prengui s'haurà d'escoltar la indústria farmacèutica".
Precisament, el líder d'ICV, Joan Herrera, pensa que un canvi en les relacions amb la indústria farmacèutica podria millorar el finançament de la sanitat pública i no creu que la sanitat sigui el gran problema del dèficit del conjunt del govern. Per Herrera, abans de tocar la sanitat i perdre prestacions, el govern de CiU podria prendre altres mesures, com ara mantenir l'impost de successions per als més rics.
En sintonia amb el discurs d'Herrera, el seu soci de coalició, Jordi Miralles, d'Esquerra Unida i Alternativa, creu que Mas-Colell ha començat, juntament amb el nou titular de Salut, Boi Ruiz, un discurs de la por per justificar retallades de la sanitat. De fet, Miralles creu que aquestes aniran més enllà de l'àmbit de la salut i afectaran altres polítiques socials i ha parlat d'una "tàctica" per disminuir les garanties en matèries com l'educació o els serveis socials. Amb tot, per Miralles el govern de CiU demostra que és "el govern al servei dels poderosos i de la patronal".
Mas-Colell ha afirmat que caldrà revisar la despesa en sanitat, juntament amb un nou pacte d'estabilitat fiscal i financera, com a solucions al dèficit.
El conseller calcula que els compromisos econòmics de la Generalitat estan garantits per uns dos mesos, i també ha donat una xifra de les necessitats de finançament que pot tenir la Generalitat aquest any, que s'eleven a uns 10.000 milions d'euros, sumant tant "el finançament nou i, sobretot, el refinançament". "És un any difícil per col·locar deute tan a curt com a llarg termini. Ho és a Europa, al regne d'Espanya i ho serà també per a Catalunya", ha afegit.
El conseller d'Economia no ha descartat que calgui recórrer una altra vegada a l'emissió de bons per a particulars, però creu que encara és aviat per dir-ho. El que sí que ha descartat, de moment, és l'aplicació de nous impostos o la pujada dels que ja hi ha.
L'oposició reacciona als càlculs de Mas-Colell
L'exconsellera de Sanitat, la socialista Marina Geli, comparteix el plantejament exposat per Mas-Colell. De totes maneres, Geli ha volgut deixar clar que el finançament és delicat perquè parteix d'un problema històric: ha de cobrir moltes necessitats amb pocs recursos. També ha defensat la feina feta i ha destacat l'esforç de l'anterior govern per fer els comptes més transparents, i ha insistit que en cap cas la situació actual es pot atribuir a una mala gestió. D'altra banda, Geli s'ha mostrat sorpresa pel fet que el nou conseller d'Economia "no digui que el sector de la salut a Catalunya és un dels sectors econòmics més importants i, per tant, en qualsevol decisió que es prengui s'haurà d'escoltar la indústria farmacèutica".
Precisament, el líder d'ICV, Joan Herrera, pensa que un canvi en les relacions amb la indústria farmacèutica podria millorar el finançament de la sanitat pública i no creu que la sanitat sigui el gran problema del dèficit del conjunt del govern. Per Herrera, abans de tocar la sanitat i perdre prestacions, el govern de CiU podria prendre altres mesures, com ara mantenir l'impost de successions per als més rics.
En sintonia amb el discurs d'Herrera, el seu soci de coalició, Jordi Miralles, d'Esquerra Unida i Alternativa, creu que Mas-Colell ha començat, juntament amb el nou titular de Salut, Boi Ruiz, un discurs de la por per justificar retallades de la sanitat. De fet, Miralles creu que aquestes aniran més enllà de l'àmbit de la salut i afectaran altres polítiques socials i ha parlat d'una "tàctica" per disminuir les garanties en matèries com l'educació o els serveis socials. Amb tot, per Miralles el govern de CiU demostra que és "el govern al servei dels poderosos i de la patronal".
