Manual d'ús

2.2.5.3.3.1. La selecció de la música com a element complementari

Radio

Seleccionem amb rigor i sentit estètic les peces musicals que fem servir com a complement, tant si estan relacionades directament amb els continguts que il·lustren (una peça d’un disc que es presenta al mercat, una composició d’un músic que ha mort) com si només hi tenen una relació referencial (música de salsa per parlar de Puerto Rico) o estètica (música ambiental en un reportatge sense una vinculació directa). La música ha de ser adequada a la matèria i al to.

La tria d’una peça musical com a complement no és gratuïta ni arbitrària, respon a un motiu i ajuda a transmetre el missatge.

Quan triem música com a complement, tenim en compte aquests criteris:
 
• Evitem els tòpics. No identifiquem sempre França amb la chanson de tema amorós: podem optar per una peça d’un altre tipus.
 
• Som rigorosos. No tot val. Si parlem de Nigèria, posem música nigeriana, i no de qualsevol altre país africà. Si parlem de Pere el Gran, ho il·lustrem preferiblement amb música catalana del segle XIII, i no amb qualsevol peça que soni antiga.
 
• Triem referents pròxims. En igualtat de condicions, per il·lustrar un tema determinat triem peces musicals ajustades a la matèria, i preferiblement amb la lletra en català o aranès, o d’autors catalans. Si cal, consultem els especialistes dels departaments de discoteca o documentació. No ens limitem a les cançons anglosaxones més conegudes o a temes instrumentals.