2.1.1.3.4.3. Ús de mitjans ocults per obtenir informació
L’ús de mitjans ocults o semiocults és un recurs excepcional. Només hi recorrem quan estigui clarament justificat per l’interès de la informació i sigui l’única manera d’obtenir-la.
Considerem ocultació o semiocultació de mitjans l’ús de càmeres o micròfons camuflats, l’ús d’òptiques o sistemes de captació de so de gran abast, la lectura dels llavis de persones que són lluny, la continuació d’un enregistrament quan se n’ha anunciat l’aturada i l’obtenció de material amb telèfons mòbils, ordinadors o altres estris d’ús habitual sense advertir-ne les persones afectades o ocultant que la finalitat és fer-ho públic, així com la utilització d’aparells domèstics, com petits gravadors de so o imatge, simulant un ús privat.
Sempre que sigui possible, el responsable corresponent ha d’autoritzar prèviament l’ús de mitjans ocults o camuflats. En tot cas, la difusió de material obtingut d’aquesta manera està sotmesa a la seva autorització.
Quan fem servir mitjans ocults o semiocults, la invasió de la privacitat ha de ser proporcional a l’interès informatiu dels fets que estem investigant.
Tractem el material aliè obtingut per mitjans ocults o semiocults amb els mateixos criteris amb què tractem el material propi.
El tractament informatiu de material obtingut amb sistemes de gravació oculta o semioculta ens pot requerir amagar la identitat de persones o entitats que hi apareixen. Ho fem quan la seva identitat no és un dels elements rellevants que ens han dut a fer servir aquests mètodes.