2. Manual d'ús

2.1.1.2.3. Restriccions informatives, censura i autocensura

Com a criteri d’aplicació general, no acceptem cap tipus d’imposició que alteri el producte informatiu. Es consideren coerció o censura les amenaces de qualsevol mena, la prohibició de revelar dades, la imposició de traductors, operadors d’imatge o guies oficials per part de governs o institucions, i la prohibició de contactar amb determinades persones o d’accedir a determinades àrees sense una raó justificada.
 
Si durant la recerca i preparació de continguts rebem qualsevol d’aquestes pressions, o si una peça informativa, reportatge o programa es veu afectat per alguna d’aquestes restriccions, ho fem constar explícitament.

Si ens neguen una informació o ens deneguen una entrevista i això provoca un desequilibri en els continguts, ho expliquem a l’audiència amb naturalitat, sense queixes ni crítiques.
 
La difusió d’imatges o documents sonors subministrats per partits polítics, particulars o entitats que no ens hagin permès gravar i obtenir material propi ha de ser avaluada pels responsables corresponents. Si decidim difondre o utilitzar aquest material, fem saber a l’audiència que hi ha hagut restriccions a la feina periodística.
 
Considerem una restricció informativa les convocatòries de premsa on no s’admeten preguntes, excepte si es tracta de declaracions institucionals o de situacions excepcionals. Per norma general, no cobrim aquestes convocatòries. Si l’interès informatiu ho justifica i ho fem, informem l’audiència de la restricció.
 
Els periodistes poden acollir-se a la clàusula de consciència que estableixen l’estatut professional de la CCMA i el codi deontològic del Col·legi de Periodistes de Catalunya si les restriccions procedeixen de la direcció del mateix mitjà.
  
Si disposem de dades rigoroses i certes que poden incomodar persones, entitats o sectors socials, les donem si tenen interès informatiu i no caiem en l’autocensura ni suavitzem la informació.