2.1.2.1.1. Objectivitat i emoció en l'esport
El tractament de l’actualitat esportiva té particularitats pròpies respecte a altres àmbits de la informació per la capacitat que té l’esport de generar emoció o per la identificació de sectors de l’audiència amb un esportista, un equip o una activitat determinada. La implicació en la narració respon al nostre criteri de proximitat i no contradiu els principis d’objectivitat i veracitat. Aquesta implicació no s’ha de traduir en descrèdit o en menysteniment de cap dels actors que intervenen en un esdeveniment esportiu.
Tractem tots els esportistes i directius amb distància professional. La proximitat personal que hi puguem tenir no es tradueix en una adulació o una crítica exagerada de les seves accions, en una excessiva familiaritat en el tracte o en un to massa amistós o hostil a l’hora d’entrevistar-los o d’informar-ne.
L’ús de la primera persona del plural per referir-nos a esportistes o a equips denota identificació. Com més informatiu i objectiu és un espai, menys cabuda hi té aquest recurs, i en espais estrictament informatius no està justificat de cap manera. El mateix passa amb recursos expressius com un to de veu excessivament elevat, un discurs clarament emotiu o una entonació molt marcada.
| Transmissió | Programa informatiu | |
|---|---|---|
| Guanyem per 3 a 1. | El Barça guanya per 3 a 1. | |
| Ens hem salvat del descens. | El Nàstic s’ha salvat del descens. | |