2. Manual d'ús

2.1.1.4.5. Material d'arxiu i informació

Si fem servir material d’arxiu en els continguts informatius, l’identifiquem de manera clara com a tal, i diem el lloc i la data en què es va enregistrar sempre que calgui per contextualitzar la informació.
 
No utilitzem material d’arxiu gravat en situacions determinades o amb propòsits informatius concrets per il·lustrar continguts manifestament diferents dels que es van pactar amb les persones implicades.
 
El pas del temps no disminueix la càrrega dramàtica o emotiva de determinades situacions. Per tant, utilitzem amb la màxima cura i de manera justificada el material d’arxiu on es reprodueixen situacions traumàtiques o de dolor, com ara accidents, malalties, funerals, atemptats o declaracions íntimes o personals. No fem servir aquest tipus de material de forma reiterada, ni l’utilitzem per il·lustrar continguts genèrics.
 
No utilitzem sense revisió editorial materials arxivats que en el seu moment van ser enregistrats i obtinguts en circumstàncies excepcionals: càmeres ocultes, ocultació de personalitat de testimonis, exclusives o reportatges d’investigació o denúncia.
 
Som rigorosos en l’ús del material d’arxiu i evitem perpetuar errors i distorsionar o treure de context fets i situacions.
 
Periodistes i documentalistes treballem en estreta col·laboració per fer un ús adequat del material d’arxiu. A banda de conservar i indexar el fons documental audiovisual, els documentalistes treballen activament per evitar la reutilització excessiva del mateix material genèric. A més, fan constar en els documents arxivats les advertències o restriccions que els puguin afectar. Respectem aquestes advertències i restriccions, i comuniquem als responsables de documentació i informatius si hem d’utilitzar algun fragment d’aquest material d’arxiu.
 
En el cas dels mitjans interactius, tenim present que la major part dels continguts informatius queden publicats indefinidament després d’haver estat difosos i són d’accés públic.
 
El material promocional o divulgatiu proporcionat per organismes governamentals, ONGs o altres entitats, l’identifiquem com a tal en els nostres arxius, i n’indiquem la procedència en les reutilitzacions que en fem.

Televisió

No sobreutilitzem imatges genèriques d’arxiu en què es puguin reconèixer persones que en el seu moment van donar el consentiment a ser gravades però no volen veure la seva imatge reproduïda reiteradament al llarg del temps. Aquesta norma és especialment restrictiva en el material d’arxiu on apareixen menors d’edat.
 
Si utilitzem material d’arxiu d’espais públics (carrers, parcs, façanes) per il·lustrar enquestes o estadístiques i informació sobre determinats col·lectius, evitem que permeti identificar persones concretes.

Més »

Evitem utilitzar imatges d’arxiu en què tinguin un protagonisme manifest, sobretot si es mostren en un context negatiu, persones, empreses, marques, botigues o locals, sempre que no estiguin directament relacionats amb la informació.
 
En el material d’arxiu relacionat amb judicis, fets violents o antisocials o víctimes d’aquests fets, extremem la supervisió editorial. No utilitzem aquest material com a recurs per presentar altres continguts similars però amb els quals no té relació directa.
 
Quan tenim un material de rodatge subjecte a alguna restricció, els professionals implicats en l’enregistrament i edició (periodistes, ENGs, operadors d’imatge, reporters, productors, muntadors) ho fem saber als documentalistes perquè puguin incloure i catalogar aquesta restricció en la base de dades i evitar un mal ús d’aquestes imatges en el futur.
 
No sobreutilitzem el material d’arxiu i en generem de nou per evitar l’efecte repetició, la creació d’estereotips o l’estigmatització de grups socials o de llocs concrets.