2. Manual d'ús

2.4.5.2.1. La locució en la informació

En la informació ―l’àmbit més formal de la comunicació audiovisual― sovint llegim textos escrits o, si improvisem, partim d’una preparació prèvia rigorosa. Parlem de pressa —hi ha molts continguts per transmetre—, però sense posar en perill la comprensió. Fem servir un to més aviat seriós —variable segons els continguts transmesos—, però ni rígid ni afectat. Amb una locució natural, explicativa i planera fem entenedora i pròxima la informació.

En la locució informativa transmetem rigor i objectivitat, per això evitem una entonació massa emotiva. Evitem també fer una locució plana, monòtona o encarcarada.

Ens ajustem a la pronúncia estàndard, sense trets col·loquials impropis d’una situació formal.

 

 
Pronúncia no estàndard
Ho vam [bɛ́m] sentir en una altra [átrə] emissora [əmizórə].