Manual d'ús

2.1.4.2.7. La llengua dels espais infantils i juvenils

Divulguem un ús correcte de la llengua entre infants i joves, i contribuïm a consolidar el català —i l’aranès a la Vall d’Aran— com a llengua d’ús habitual en totes les situacions comunicatives.

La difusió des dels nostres mitjans d’una llengua respectuosa amb la normativa i amb les persones, que refermi el que s’aprèn a l’escola, conviu amb una actitud oberta davant la creativitat del llenguatge dels més joves, que evoluciona i es renova constantment. Els espais que difonem mostren una llengua rica i variada, ajustada a les característiques i necessitats expressives dels diferents grups d’edat, que resulti atractiva i pròxima a infants i joves.

Per reflectir el llenguatge juvenil, que es caracteritza per la transgressió respecte a la llengua dels adults i també per una gran variabilitat i una ràpida caducitat, afavorim els termes més estesos i estables d’aquest llenguatge i les solucions originals basades en els processos propis de formació de paraules i expressions.

Formació de paraules
prefixació superenrotllat
sufixació emprenyamenta, canyera
truncació col·le, profe, insti, lesbi
Expressions noves
se li ha girat l’olla, no et ratllis, em talla molt

En la interacció amb el públic juvenil no adoptem innecessàriament paraules i expressions d’altres llengües, ni tampoc expressions ofensives o malsonants. En els espais de ficció que han de reflectir la realitat amb especial versemblança, pot ser necessari recórrer a expressions malsonants o a préstecs lingüístics en general no admissibles. En aquest cas, adoptem els termes i expressions més consolidats i representatius del llenguatge juvenil imprescindibles per retratar una situació determinada.

TEMES:
MenorsLlenguaIntegritatEstereotipsEntretenimentEducacióCulturaAranès
Anar al contingut