2. Manual d'ús

2.1.1.3.5.2. Citació de les fonts d'informació

Per regla general, citem les fonts en aquests casos:
 
• quan només disposem d’una font, si no hi concorren circumstàncies especials;
 
• quan fonts diferents ens donen informacions contradictòries d’un mateix fet;
 
• quan no podem contrastar o ratificar una informació que considerem d’interès;
 
• quan la informació surt d’un gabinet institucional públic o privat;
 
• quan la notícia és exclusiva d’un altre mitjà o d’una agència informativa;
 
• quan la notícia procedeix d’agències informatives i recull dades confuses, contradictòries o de fets recents dels quals encara se saben pocs detalls;
 
• quan és impossible confirmar la notícia per altres vies.
 
Fem servir l’expressió font quan ens referim, sense anomenar-la, a la persona que ens facilita una informació. Si la informació procedeix formalment d’un organisme o entitat, l’atribuïm directament a aquest organisme o entitat.
 
El fet que no revelem la identitat d’una font que ens ha demanat anonimat no implica que no puguem facilitar informació que la situï en el context que li dóna valor. Evitem expressions poc concretes com “fonts coneixedores del cas” o “segons hem pogut saber de fonts pròximes” i n’utilitzem d’altres de més precises com ara “fonts sindicals” o “fonts del govern”. D’aquesta manera oferim a l’audiència elements que li permeten saber amb més precisió l’origen de la nostra informació i valorar-ne la qualitat.

Mitjans interactius

Si obtenim informació d’una font que té presència a internet, a més de citar-la, hi enllacem. Sempre que és possible, enllacem directament a la pàgina concreta que conté la informació.