2.4.5.4.1. Errors de locució
Per evitar errors, abans de llegir un text per antena ens assegurem que els continguts són correctes i que, si conté paraules difícils, les sabem pronunciar. Si improvisem, procurem minimitzar els riscos del directe amb una preparació adequada. Si durant la locució sorgeixen problemes, els resolem amb calma i naturalitat.
Si donem una informació errònia, l’esmenem immediatament, sobretot en casos en què cal ser molt precisos, com ara els números premiats en un sorteig o les dades d’una informació de servei.
Si ensopeguem per un error de lectura o tenim un lapsus en la improvisació, demanem disculpes i reprenem el discurs amb naturalitat després d’haver corregit el fragment on ens hem equivocat.
En situacions inevitables, com ara un accés de tos o d’esternuts, passem la paraula a una altra persona. Si això no és possible, fem servir recursos que ens donin temps per recuperar-nos, com ara donar pas a un document d’àudio o vídeo, i després demanem disculpes a l’audiència per la interrupció.
Si en un context formal tenim un atac de riure, procedim com amb els accessos de tos i així que sigui possible recuperem la serietat i demanem disculpes. En espais més distesos, desdramatitzar i buscar la complicitat de l’audiència ens pot ajudar a recuperar la normalitat.
Si durant l’emissió es produeix un silenci no volgut, perquè ens quedem en blanc o perquè no entra un document gravat o es talla una connexió, mirem d’improvisar un discurs coherent que no trenqui la continuïtat. Si un convidat, per nervis o inexperiència, perd el fil del que deia i provoca un silenci massa llarg, recuperem la paraula de manera que l’audiència no quedi desatesa i facilitem que el convidat reprengui el discurs.