Anar a la navegació principal
Llibres singulars

Petits de casa o salvatges

Ens queixem sovint dels índexs de lectura més aviat dramàtics que arrosseguem i que compliquen força la possibilitat de millorar el sistema, d'arribar a normalitzar les traduccions i, de rebot a professionalitzar el sector

Ens queixem sovint dels índexs de lectura més aviat dramàtics que arrosseguem i que compliquen força la possibilitat de millorar el sistema, d'arribar a normalitzar les traduccions i, de rebot a professionalitzar el sector. Una de les vies, potser la més segura encara que impliqui dur-la a terme amb una gran amplitud de mires, és començar a fidelitzar els més petits.



Kalandraka acaba de publicar Petits de la casa / Petits salvatges, una divertida i interessant sèrie de llibres dirigida als pre-lectors amb textos d'Antonio Rubio (castellà), Xosé Ballesteros (gallec), Helena García (català) i Fernando Rey (euskera) que complementen els dibuixos del canadenc Jonathan Miller.



Són llibres de roba, de 8 pàgines, amb unes mides de 15x15, que es poden manipular, doblegar, mullar, rentar, que estan fets amb tintes no tòxiques i que afavoreixen l'estimulació sensorial, el tacte, l'oïda, la vista, la possibilitat de manipulació, l'exploració i, sobretot obre un univers d'imaginació que es concreta amb la possibilitat de jugar i d'anar creant històries amb animals com el cérvol, la guineu, el gat, l'ovella, el conill i tots els animals que desfilen per aquests llibres.



I més enllà d'allò que es veu, els llibres també plantegen un joc que convida a seguir investigant, a anar més enllà de les seves pàgines i a inventar nous jocs i noves rimes mentre creixen els lligams entre el nadó i la persona que llegeix i explica les històries.
Una bona manera d'aconseguir que els més petits de la casa comencin a sentir els llibres com un element proper, necessari, sobretot, divertit.
Anar al contingut

Jordi Cervera

Vaig néixer a Reus, un fet que, segons expliquen algunes veus (totes reusenques) ja és un mèrit; vaig començar molt aviat a llegir i anys més tard a treballar de periodista i a escriure per plaer, és a dir, per vici. A hores d'ara no tinc gaire clar si he après a fer mínimament bé cap de les tres coses i per aquest motiu tampoc no puc garantir que aquestes pàgines arribin en algun moment a ser sòlides i unitàries. Però ja se sap, les tombarelles mentals, encara que siguin al ciberespai, ja el tenen aquest perill afegit. Sort!

Cerca posts del blog

Últims posts