Anar a la navegació principal
General

Mor el filòsof i crític literari George Steiner

Ha mort Geore Steiner. El record en una entrada del 2012: No descobreixo res si dic que estem vivint temps complicats on moltes apostes s'enfonsen quasi abans d'haver nascut i d'altres van desapareixent pel camí

George Steiner
George Steiner ha mort als 90 anys d'edat
Ha mort Geore Steiner. El record en una entrada del 2012:

No descobreixo res si dic que estem vivint temps complicats on moltes apostes s'enfonsen quasi abans d'haver nascut i d'altres van desapareixent pel camí. També és cert, que el sector editorial, malgrat la crisi i els plors perennes, es manté amb més o menys treball i és poc habitual que hi hagi editorials que tanquin portes. Potser per això i per molts altres motius, sempre és una alegria renovada anar rebent de manera periòdica els llibres que publica Arcàdia.



Arcàdia és un segell independent, creat l'any 2004 (li queden dues passes per arribar als 10 anys de vida) per tres magnífics activistes del món editorial, els editors Montse Ingla i Antoni Munné i el llibreter Antonio Ramírez que, per si no tenien prou feina en les seves respectives parcel·les, es van embarcar per crear un segell dedicat a les idees, al pensament contemporani que ha editat llibres de George Steiner, Zygmunt Bauman, Ian Buruma o Hans Magnum Enzesnberger, entre d'altres, amb èxit més que notable.
El darrer llibre que han publicat és La poesia del pensament, de George Steiner, en traducció de Josefina Caball Guerrero, una petita joia, un llibre complex però deliciós que exposa la relació entre la filosofia, la poesia i el llenguatge i que acaba sent una passejada brillant per la tradició cultural d'Occident.
Establint lligams entre Hegel i el "non, rien de rien, non.. d'Edith Piaf, qualificant-nos de primats dotats de la capacitat d'utilitzar la metàfora, parlant de la "gravitas" de Lucreci o de la "pesanteur" de Simone Weil, referits al pes material del pensament, Steiner traça aquesta ruta de llarg recorregut on la paraula es converteix en protagonista i manté el control de dues disciplines que quasi mai abans s'han vist amb tanta comunió com després de llegir aquest assaig.
L'autor parisenc apunta les restriccions que defensava Valéry tot afirmant que "el que és més bonic és necessàriament tirànic" o les paraules de Hegel quan qüestionava la traducció dient que era "com un vi del Rin que ha perdut el buquet" i de mica en mica ens condueix amb saviesa i emoció cap a la possibilitat d'obrir la porta als gèneres híbrids, a la viabilitat de relacions entre literatura, filosofia, música, art figuratiu i abstracte com una poesia post-textual sense que això impliqui trencar amb el passat històric i cultura d'Occident.
Li he demanat a Montse Ingla, dues ratlles sobre aquest llibre, sobre la relació personal amb l'autor i, és clar, sobre aquesta apassionant i romàntica aventura. Aquest és el resultat.



George Steiner és un dels autors emblemàtics d'Arcàdia: la nostra aventura editorial va començar el desembre de 2004 amb la publicació de la seva conferència La idea d'Europa, amb un èxit notable. Els tres socis i fundadors d'aquest petit segell editorial, l'Antoni Munné, l'Antonio Ramírez i jo mateixa, volíem crear un catàleg dedicat plenament a l'assaig amb la vocació de difondre el pensament contemporani i la història de les idees. Tot i que sempre hem estat oberts a totes les disciplines, amb el pas dels anys, la nostra tria s'ha decantat sobretot per les més humanístiques. Els nostres gustos personals, d'una banda, i l'oportunitat (o l'assequibilitat) en la contractació dels drets dels llibres han marcat d'una manera determinant el que hem publicat fins ara.Fem molt pocs llibres al cap de l'any, però els que fem els preparem amb cura i sempre amb la complicitat dels seus autors. Ens interessa, sobretot, posar a l'abast dels lectors que ens segueixen textos que contribueixin a esmolar l'esperit crític. I, en aquest sentit, també des d'Arcàdia, promovem en col·laboració amb institucions culturals del país, cicles de conferències, converses, debats a l'entorn del món de les idees.
 
Anar al contingut

Jordi Cervera

Vaig néixer a Reus, un fet que, segons expliquen algunes veus (totes reusenques) ja és un mèrit; vaig començar molt aviat a llegir i anys més tard a treballar de periodista i a escriure per plaer, és a dir, per vici. A hores d'ara no tinc gaire clar si he après a fer mínimament bé cap de les tres coses i per aquest motiu tampoc no puc garantir que aquestes pàgines arribin en algun moment a ser sòlides i unitàries. Però ja se sap, les tombarelles mentals, encara que siguin al ciberespai, ja el tenen aquest perill afegit. Sort!

Cerca posts del blog

Últims posts