Anar a la navegació principal
Il·lustradors

Mercè Galí, la felicitat il·lustrada

Una nova mirada a l'univers creatiu de casa nostra. Una il·lustradora molt activa i coneguda que no para de treballar, la Mercè Galí. Si creiem que les ambients viscuts condicionen, el cas de la Mercè potser seria de manual

Una nova mirada a l'univers creatiu de casa nostra. Una il·lustradora molt activa i coneguda que no para de treballar, la Mercè Galí. Si creiem que les ambients viscuts condicionen, el cas de la Mercè potser seria de manual. Va passar bona part de la seva infantesa al magatzem de la Llibreria Galí, un establiment històric del carrer Verdi de Gràcia que els seus pares, el Pere Galí i la Maria Lluïsa Sanarau van mantenir actiu durant 25 anys fins que van decidir jubilar-se l'any 2009.



Amb aquest impagable i ric bagatge previ de lletres i d'imatges no és estrany que la Mercè es decantés cap el món de la creació. La música, la dansa i el dibuix es converteixen en els pilars de la seva formació. Estudia il·lustració a la Llotja i Belles Arts a la Universitat de Barcelona, especialitzant-se en gravat. Se centra sobretot en la il·lustració infantil i juvenil, treballant per diferents editorials, mentre es consolida també com una de les habitual de Cavall Fort, activitats que combina amb tallers creatius i classes dirigides a adults i a infants.



Els seus dibuixos tenen un estil propi, amb un traç fresc, espontani i brillant, amb perfils marcats i una gran expressivitat que posen de manifest la seva formació en gravat. Treballa combinant diferents tècniques, fins i tot el collage i la fotografia i buscant sempre aquest plus expressiu que mira de captar l'empatia del lector, de fer-lo participar en l'aventura i, sovint d'arrencar-li un somriure còmplice. Agafa les històries i les porta al seu terreny, amb gràcia, sentit de l'humor i mestratge, aconseguint un estil personal i únic que, un cop vist, no s'oblida i es reconeix amb facilitat. Però, més enllà de les qüestions tècniques i/o formals, les il·lustracions de Mercè Galí són pura emoció, cada imatge amaga una història i és capaç d'explicar un gran relat, una vida que hi batega a l'interior, que va sorgint de mica en mica, fent-nos còmplices d'aquesta manera de fer que no és altra cosa que geni i màgia, que emoció i sentiment, que passió i calidesa.
Ja siguin personatges inventats, personatges reals, il·lustracions úniques, contes il·lustrats, cartells o qualsevol de les moltes opcions que li ofereix la seva feina, la Mercè té sempre aquesta capacitat de sorprendre, de captivar, d'enamorar, en una paraula, aconseguint que sigui difícil oblidar la seva feina i les seves imatges.






En paral·lel als molts encàrrecs que va fent, (alguns dels més recents "Simplement jo" i "Tot el que sé de la caca", amb text de Jaume Copons i publicats per Combel; "Els meus primers haikus", amb text de Núria Albertí a El Cep i la Nansa i "Pensamientos", amb text de Sofía Gil a Flamboyant) aborda projectes personals que es converteixen en autèntics llibres d'artista, combinant text, poemes, idees, gravats, il·lustracions, collages, imatges i objectes on aprofita per donar màxima llibertat a les seves idees creatives i aconsegueix una autèntica explosió de potència i de creativitat.



Dibuixos emocionants, plens de vida, imaginatius, que bateguen i que sempre aconsegueixen traspassar les fronteres del paper, caminar al nostre costat i bufar-nos les orelles mentre ens diuen que no hem de perdre mai aquell esperit infantil que ens porta a abandonar-nos, a gaudir de les petites coses, dels detalls i de tot allò que, com les il·lustracions de la Mercè, en fan sentir vius i, sobretot, immensament feliços.
Anar al contingut

Jordi Cervera

Vaig néixer a Reus, un fet que, segons expliquen algunes veus (totes reusenques) ja és un mèrit; vaig començar molt aviat a llegir i anys més tard a treballar de periodista i a escriure per plaer, és a dir, per vici. A hores d'ara no tinc gaire clar si he après a fer mínimament bé cap de les tres coses i per aquest motiu tampoc no puc garantir que aquestes pàgines arribin en algun moment a ser sòlides i unitàries. Però ja se sap, les tombarelles mentals, encara que siguin al ciberespai, ja el tenen aquest perill afegit. Sort!

Cerca posts del blog
Últims posts