NO HI HAVIA AL CIBERESPAI DOS AMANTS COM NOSALTRES

Després del parèntesi nadalenc, torno a farcir la nostra ja estimada antologia de poemes d'amor. En aquest cas ens arriba la veu de Laura López Granell i aquest poema que es diu Massatge.





Quan em cargolo molt
i no sé on para el nord
ni on em comença el cap
ni on m'acaba la cua,

tinc un amic amb dits
esmolats com la pua

que, de l'osca que sóc,
de les cordes que sóc,
de l'instrument que moc,

en treu la millor música.

M'endinsa veritats
al cau de les ferides,

sap fer caure raons;
enderroca maons
a força de petons,

i la vida desbrida.

Sap desfer-me amb els dits
els nusos, poc a poc,
com en un striptease,
descabdellar- me tota,

acordar desacords,
afinar-me la nota.

I la bola,
la pilota,
si ell l'adoba amb els dits,
se'm torna un prat toooooot llis,

verd de menta i magenta quan la llengua m'argenta, i la vida és un prat
de mans que mai no acaben.

Gràcies Laura