Anar a la navegació principal
Jordi Cervera

"La mort a sis vint-i-cinc" a Sant Miquel dels Sants

La derivada més gratificant d'escriure llibres és el contacte directe, de tu a tu, amb els lectors. I aquesta satisfacció augmenta exponencialment si els lectors són joves, gent apassionada, entusiasta, crítica i divertida

La derivada més gratificant d'escriure llibres és el contacte directe, de tu a tu, amb els lectors. I aquesta satisfacció augmenta exponencialment si els lectors són joves, gent apassionada, entusiasta, crítica i divertida.



Ahir, 11 d'abril, vaig rebre el regal de visitar el col·legi Sant Miquel dels Sants de Vic per parlar amb els alumnes de la novel·la "La mort a sis vint-i-cinc", guanyadora del premi Edebé juvenil del 2009, gràcies a la invitació de la professora Anna Matas Figueras. L'escola, creada l'any 1862 per mossèn Miquel Vallbona és un dels centres de referència a la capital d'Osona i, haig de confessar que va ser una jornada força especial.



Trobar-se amb els lectors d'un llibre que has escrit tu sempre és emocionant, però en aquest cas, aquesta emoció intensa s'ha vist incrementada amb escreix gràcies a la imaginació i l'entusiasme dels lectors que, a més de llegir l'obra i preparar una nodrida i brillant bateria de preguntes, van assumir una posada en escena sorprenent, rica i imaginativa.



Imagineu-vos que et venen a rebre dos dels protagonistes principals del llibre, l'assassí i una de les víctimes i t'acompanyen en una petita ruta cap el lloc on s'ha de celebrar la trobada. Pel camí un atac skin i un partit de bàsquet que formen part de la trama de la novel·la. I al final una rebuda amb una performance de ball i de paraula que demostren, d'una banda imaginació i sentit de l'humor i, de l'altra, que han treballat bé el tema, que han rastrejat internet buscant detalls particulars que permetin enriquir la trobada amb aportacions personals i vitals.



Una sessió viva i dinàmica, amb qüestions concretes i intel·ligents i una bateria de preguntes ràpides francament ben trobada i interessant. Llibres, xarxes socials, esports, sèries, videojocs i, en definitiva, tot allò que despertava la seva curiositat, sense cap limitació. I per acabar, un parell de regals, un pastís casolà de xocolata, tendre i boníssim, i una cistella de bàsquet d'aquelles que es poden instal·lar al lavabo, amb el repte afegit d'encistellar. Salvo l'honor amb una cistella de tres punts a la primera.



El resum final, una trobada magnífica, original, viva i dinàmica que, com acostuma a passar, es va fer curta. Només desitjo que fos tan enriquidora pels assistents com ho va ser per a mi.



Moltes gràcies, Sant Miquel dels Sants!

Anar al contingut

Jordi Cervera

Vaig néixer a Reus, un fet que, segons expliquen algunes veus (totes reusenques) ja és un mèrit; vaig començar molt aviat a llegir i anys més tard a treballar de periodista i a escriure per plaer, és a dir, per vici. A hores d'ara no tinc gaire clar si he après a fer mínimament bé cap de les tres coses i per aquest motiu tampoc no puc garantir que aquestes pàgines arribin en algun moment a ser sòlides i unitàries. Però ja se sap, les tombarelles mentals, encara que siguin al ciberespai, ja el tenen aquest perill afegit. Sort!

Cerca posts del blog
Últims posts