"La mort a sis vint-i-cinc" a Sant Miquel dels Sants
La derivada més gratificant d'escriure llibres és el contacte directe, de tu a tu, amb els lectors. I aquesta satisfacció augmenta exponencialment si els lectors són joves, gent apassionada, entusiasta, crítica i divertida
La derivada més gratificant d'escriure llibres és el contacte directe, de tu a tu, amb els lectors. I aquesta satisfacció augmenta exponencialment si els lectors són joves, gent apassionada, entusiasta, crítica i divertida.
Ahir, 11 d'abril, vaig rebre el regal de visitar el col·legi Sant Miquel dels Sants de Vic per parlar amb els alumnes de la novel·la "La mort a sis vint-i-cinc", guanyadora del premi Edebé juvenil del 2009, gràcies a la invitació de la professora Anna Matas Figueras. L'escola, creada l'any 1862 per mossèn Miquel Vallbona és un dels centres de referència a la capital d'Osona i, haig de confessar que va ser una jornada força especial.
Trobar-se amb els lectors d'un llibre que has escrit tu sempre és emocionant, però en aquest cas, aquesta emoció intensa s'ha vist incrementada amb escreix gràcies a la imaginació i l'entusiasme dels lectors que, a més de llegir l'obra i preparar una nodrida i brillant bateria de preguntes, van assumir una posada en escena sorprenent, rica i imaginativa.
Imagineu-vos que et venen a rebre dos dels protagonistes principals del llibre, l'assassí i una de les víctimes i t'acompanyen en una petita ruta cap el lloc on s'ha de celebrar la trobada. Pel camí un atac skin i un partit de bàsquet que formen part de la trama de la novel·la. I al final una rebuda amb una performance de ball i de paraula que demostren, d'una banda imaginació i sentit de l'humor i, de l'altra, que han treballat bé el tema, que han rastrejat internet buscant detalls particulars que permetin enriquir la trobada amb aportacions personals i vitals.
Una sessió viva i dinàmica, amb qüestions concretes i intel·ligents i una bateria de preguntes ràpides francament ben trobada i interessant. Llibres, xarxes socials, esports, sèries, videojocs i, en definitiva, tot allò que despertava la seva curiositat, sense cap limitació. I per acabar, un parell de regals, un pastís casolà de xocolata, tendre i boníssim, i una cistella de bàsquet d'aquelles que es poden instal·lar al lavabo, amb el repte afegit d'encistellar. Salvo l'honor amb una cistella de tres punts a la primera.
El resum final, una trobada magnífica, original, viva i dinàmica que, com acostuma a passar, es va fer curta. Només desitjo que fos tan enriquidora pels assistents com ho va ser per a mi.
Moltes gràcies, Sant Miquel dels Sants!
Ahir, 11 d'abril, vaig rebre el regal de visitar el col·legi Sant Miquel dels Sants de Vic per parlar amb els alumnes de la novel·la "La mort a sis vint-i-cinc", guanyadora del premi Edebé juvenil del 2009, gràcies a la invitació de la professora Anna Matas Figueras. L'escola, creada l'any 1862 per mossèn Miquel Vallbona és un dels centres de referència a la capital d'Osona i, haig de confessar que va ser una jornada força especial.
Trobar-se amb els lectors d'un llibre que has escrit tu sempre és emocionant, però en aquest cas, aquesta emoció intensa s'ha vist incrementada amb escreix gràcies a la imaginació i l'entusiasme dels lectors que, a més de llegir l'obra i preparar una nodrida i brillant bateria de preguntes, van assumir una posada en escena sorprenent, rica i imaginativa.
Imagineu-vos que et venen a rebre dos dels protagonistes principals del llibre, l'assassí i una de les víctimes i t'acompanyen en una petita ruta cap el lloc on s'ha de celebrar la trobada. Pel camí un atac skin i un partit de bàsquet que formen part de la trama de la novel·la. I al final una rebuda amb una performance de ball i de paraula que demostren, d'una banda imaginació i sentit de l'humor i, de l'altra, que han treballat bé el tema, que han rastrejat internet buscant detalls particulars que permetin enriquir la trobada amb aportacions personals i vitals.
Una sessió viva i dinàmica, amb qüestions concretes i intel·ligents i una bateria de preguntes ràpides francament ben trobada i interessant. Llibres, xarxes socials, esports, sèries, videojocs i, en definitiva, tot allò que despertava la seva curiositat, sense cap limitació. I per acabar, un parell de regals, un pastís casolà de xocolata, tendre i boníssim, i una cistella de bàsquet d'aquelles que es poden instal·lar al lavabo, amb el repte afegit d'encistellar. Salvo l'honor amb una cistella de tres punts a la primera.
El resum final, una trobada magnífica, original, viva i dinàmica que, com acostuma a passar, es va fer curta. Només desitjo que fos tan enriquidora pels assistents com ho va ser per a mi.
Moltes gràcies, Sant Miquel dels Sants!
