Anar a la navegació principal
Dansa

Indisciplines (2)

El Mercat de les Flors ha obert una temporada que promet ser potent, emocionant i engrescadora. Ho ha fet aquest cap de setmana passat amb una proposta que, a més, ha servit per celebrar els deu anys de vida de l'Institut Ramon Llull

El Mercat de les Flors ha obert una temporada que promet ser potent, emocionant i engrescadora. Ho ha fet aquest cap de setmana passat amb una proposta que, a més, ha servit per celebrar els deu anys de vida de l'Institut Ramon Llull. Sota el nom d'Indisciplines s'han aplegat 8 binomis creatius dividits en tres itineraris que han convertit el Mercat i l'I'Institut del Teatre en un itinerari creuat amb el públic dividit en tres grups que anava i venia per anar gaudint dels tres circuits amb un tronc comú de dues càpsules.



A mi em va correspondre el C que s'obria amb la col·laboració del grup Bradien i el poeta Eduard Escoffet. La banda, formada per Daniela Cugliandolo, Pope i Matías Rossi, té una singular habilitat a l'hora de crear ambients, de dibuixar paisatges sonors que embolcallen, que mantenen la tensió, la força dels instants que perduren. Música que es belluga entre la banda sonora, el muzak i els ritmes ambientals per aconseguir una combinació magnífica amb els poemes directes i vitals d'Escoffet. El resultat, magnífic en tots els moments. Una càpsula magnètica que va passar com un sospir que deixava amb ganes de molt, molt més.



Canvi d'escenari i un dels troncals, l'espectacle estrella Tranç, la col·laboració entre el gran Cesc Gelabert i el cineasta Isaki Lacuesta.
Una estructura d'inici conceptual on les imatges de Lacuesta projectades en un captivador joc de miralls es superposen a la figura elegant i quasi estàtica de Gelabert que, de mica en mica, va agafant les regnes de l'escenari i fa brillar aquesta capacitat insòlita que té el ballarí de convertir-se en moviment, de captivar, d'arrossegar la mirada.
Dues ballarines l'acompanyen en un espectacle subtil, que va creixent, que es ramifica fins arribar a l'esclat final que quasi sembla l'apoteosi d'un musical de Broadway. Brillant i espectacular, delicat i poderós.



La tercera parada del recorregut era la conjunció de la ballarina flamenca Sònia Sánchez i del projecte Black Tulip, una iniciativa experimental que treballa des de l'anonimat. Aquí la cosa, per sensacions pròpies i per les cares de bona part del públic que participava del recorregut, la cosa va grinyolar força. Sánchez va demostrar la seva habilitat en els moments puntuals en què va ballar (quasi com un assaig) però el muntatge semblava improvisat a cuita corrents, sense la solidesa artística i estètica dels altres, sense acabar d'aportar un missatge que semblava inexistent ( o com a mínim jo no el vaig descobrir i la majoria dels meus companys de recorregut tampoc.



El final, també comú a tots els recorreguts,a l'exterior del Mercat, l'espectacle Guateque#2, la col·laboració del grup de dansa vertical Delrevés i de NU2's de Núria Font, basat en les aplicacions de la imatge al moviment.
Mirar al cel, un cel carregat de núvols, i trobar-se dos ballarins/alpinistes amb una coreografia plena de poesia i força que es belluga per damunt d'un gran llençol d'imatges projectades sobre un mur de formigó.
El resultat és una barreja constant d'emocions, d'impactes directes i sorprenents i una manera d'entendre la dansa diferent, canviant el pla, la direcció de la mirada, les intencions del missatge i la projecció estètica del muntatge. Un encert i, en definitiva, el pròleg daurat del que serà aquesta nova temporada de dansa del Mercat de les Flors.
Anar al contingut

Jordi Cervera

Vaig néixer a Reus, un fet que, segons expliquen algunes veus (totes reusenques) ja és un mèrit; vaig començar molt aviat a llegir i anys més tard a treballar de periodista i a escriure per plaer, és a dir, per vici. A hores d'ara no tinc gaire clar si he après a fer mínimament bé cap de les tres coses i per aquest motiu tampoc no puc garantir que aquestes pàgines arribin en algun moment a ser sòlides i unitàries. Però ja se sap, les tombarelles mentals, encara que siguin al ciberespai, ja el tenen aquest perill afegit. Sort!

Cerca posts del blog
Últims posts