Anar a la navegació principal
Il·lustradors

Elisa Bernat

En aquesta aventura d'anar descobrint artistes amb capacitat per donar vida i color a qualsevol història fem parada a Tortosa, l'any 1978. Allí va néixer
En aquesta aventura d'anar descobrint artistes amb capacitat per donar vida i color a qualsevol història fem parada a Tortosa, l'any 1978. Allí va néixer l'Elisa Bernat que, des de ben petita va descobrir que tenir un llapis a la mà era un passaport fantàstic cap a nous mons, un camí obert per explorar tona mena d'universos reals o inventats.



Als 7 anys va entrar a l'Escola d'Arts i Oficis i més endavant, quan va arribar a Barcelona i després de treballar en el camp de l'enginyeria, va fer un nou descobriment, que allò que veritablement li agradava eren les il·lustracions i aquesta possibilitat intuïda de donar forma a noves vides. Cursos a Llotja, a la Massana i a Joso li van anar obrint diferents portes fins arribar a convertir-se en una il·lustradora sòlida, versàtil i amb una màgica capacitat per atrapar i seduir amb el seu treball.





El seu desig gens secret és poder viure plenament de la seva passió i que la il·lustració es converteixi en el seu únic medi de vida. Mentre aquest moment no es materialitza del tot, ho va intercalant en el seu dia a dia laboral. A títol personal li agrada el color blau, tot i que no és un color que predomini especialment en la seva feina, la ciutat de París i gaudeix davant d'un plat de pasta fresca.
Recorda amb un somriure les setmanes d'estiu quan es quedava sola amb les seves cosines a casa de l'àvia i també sap del cert que no podria viure sense tenir un llapis a les mans.
Pel que fa a la seva feina, el primer llibre que va il·lustrar va ser "Mercat de cançons (Alpina). Després arribarien "El Patufet", "El Nadal de la Noa" i "Animals de granja" (Barcanova) i "El teu cos és un tresor" (Sentir) i diversos llibres de text als catàlegs d'Edebé i de Barcanova.
Una de les primeres coses que destaquen quan es visita la seva pàgina web és una gran versatilitat, una capacitat magnífica per canviar de registre sense perdre ni una engruna de creativitat i ni un sol gram de màgia.





Les il·lustracions infantils són divertides, àgils, plenes de tendresa, d'imaginació i, sobretot, de modernitat i d'innovació. Tenen encant, subtilesa i una capacitat de generar vida, emoció i, sobretot, un somriure de complicitat. Abecedaris animals, petits personatges que evolucionen de manera molt divertida, escenes que fan bona una de les essències d'aquest univers, imaginar, somiar, anar més enllà, crear i viure mons que no són els nostres però que ens xuclen, ens emocionen i ens apassionen. I l'Elisa això ho aconsegueix de sobres, amb una contundència i una precisió quasi científiques, sobretot quan es visita l'apartat personal del seu web, allò és el seu reducte privat, l'espai quasi íntim i allí és on aprofita per deixar anar tota la seva capacitat creativa i ens ofereix un catàleg d'il·lustracions carregades de vida, amb un tractament de la imatge sovint innovador i sorprenent, de vegades jugant amb l'absència de color i, de vegades, utilitzant-lo amb una habilitat singular que varia d'imatge en imatge i que es converteix en un veritable discurs vital farcit d'emocions i de sensacions.



I les que tenen una direcció més adolescent o més adulta també caminen per les rutes de la sorpresa i mantenen la capacitat de generar complicitats i somriures. Els treballs d'Elisa Bernat són dinàmics, vius, originals i amb una capacitat quasi innata d'establir diàlegs emocionants amb l'espectador que els contempla. Hi bull la vida, semblen arrencats de la realitat que ens envolta i passat pel filtre de la seva particular i original mirada i sempre, quan menys t'ho esperes salta la llebre de la sorpresa, aquella espurna que sempre desperta màgia i obre un cau de meravelles que cal anar descobrint amb calma i dedicació.
Anar al contingut

Jordi Cervera

Vaig néixer a Reus, un fet que, segons expliquen algunes veus (totes reusenques) ja és un mèrit; vaig començar molt aviat a llegir i anys més tard a treballar de periodista i a escriure per plaer, és a dir, per vici. A hores d'ara no tinc gaire clar si he après a fer mínimament bé cap de les tres coses i per aquest motiu tampoc no puc garantir que aquestes pàgines arribin en algun moment a ser sòlides i unitàries. Però ja se sap, les tombarelles mentals, encara que siguin al ciberespai, ja el tenen aquest perill afegit. Sort!

Últims posts