Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, SA
Una queixa ancestral i, tal i com està el pati, de difícil solució, la poca visibilitat que té la literatura infantil i juvenil en el conjunt de l'aparador
Bien El hombre que ha de morir ya está dentro. No sospecha nada. Más bien le embelesa el viejo lugar, quizás cargado de recuerdos. -Mira los estucados del techo -susurra a su acompañante-; son adornos hechos a mano que ya nadie hace
24-01-07 dimecres La vida acaba sent un grapat de petites sensacions que s'acumulen al cervell i a la pell i que van fent aquella crosta agradable que ens salva del no-res, de la foscor absoluta, de morir en un bàlsam gris i sense substància
Vaig néixer a Reus, un fet que, segons expliquen algunes veus (totes reusenques) ja és un mèrit; vaig començar molt aviat a llegir i anys més tard a treballar de periodista i a escriure per plaer, és a dir, per vici. A hores d'ara no tinc gaire clar si he après a fer mínimament bé cap de les tres coses i per aquest motiu tampoc no puc garantir que aquestes pàgines arribin en algun moment a ser sòlides i unitàries. Però ja se sap, les tombarelles mentals, encara que siguin al ciberespai, ja el tenen aquest perill afegit. Sort!
