Futbol

Un Madrid embussat agreuja la crisi a la Lliga i perd contra l'Alabès (1-2)

Els de Machín han interpretat bé el guió del partit i s'han beneficiat d'un altre penal en contra del Madrid i dels errors defensius dels blancs. El Madrid, crític amb l'arbitratge, ha empès amb més braó que precisió però un Alabès ordenat ha sabut resistir

Jordi SunyerActualitzat

Fa vint anys ben bons que la Lliga no presentava un guió tan propens per apartar l'habitual duopoli de l'escenari. L'Atlètic lidera el campionat killing me softly com Roberta Flack, la Reial Societat juga el millor futbol del torneig i Emery alça el dit amb el seu Vila-real. En canvi, Barça i Madrid se n'han desentès, brillants a la Champions però mediocres a la Lliga. Els blancs han sumat un punt dels últims nou i acumulen dues derrotes a la seva segona residència de Valdedebas, la d'avui (1-2), contra un Alabès que ha guanyat en dues esgarrapades i mantenint l'ordre al darrere, una recepta que també li va valer contra el Barça. Guanya crèdit Machín i el perd Zidane, cap de turc davant una situació amb responsabilitats compartides: en això, el Madrid no és tan diferent de qualsevol altre club.

Al Madrid li continuen faltant peces del trencadís puzle de Zidane: tres dels quatre màxims realitzadors de l'equip (Ramos i Benzema, lesionats; i Valverde, a la banqueta) no han sortit d'inici, i Carvajal torna a estar de baixa. El marsellès ha realitzat un canvi per línia, amb Marcelo, Casemiro i Asensio com a novetats. L'Alabès es va deixar igualar dos gols a favor la setmana passada contra el València, però Machín s'ha volgut quedar amb les sensacions dels primers 70 minuts i ha repetit onze.

Als equips del sorià se'ls pot haver retret la irregularitat, però no la valentia. L'Alabès ha mantingut el 4-4-2 de setmanes anteriors, li ha discutit la pilota al Madrid en el primer quart d'hora i s'ha posicionat bé per incomodar els locals. I s'ha beneficiat de la porositat de l'àrea blanca en els últims duels, escenari de cinc penals en contra dels blancs. El d'avui, per un braç de Nacho, l'ha executat Lucas Pérez per marcar el cinquè gol consecutiu en contra del Madrid des dels onze metres.

L'Alabès celebra el gol de penal de Lucas Pérez a Valdebeas (Chema Moya / EFE)

Casemiro, sovint acostumat a la benevolència arbitral, s'ha desmaiat dos cops a l'àrea, sabedor que Laguardia és propens als excessos d'ímpetu defensiu. Però ni el brasiler ni Hazard (19') han trobat resposta positiva de Cordero Vega, en canvi, sí que al belga l'ha contestat amb convicció l'exmadridista Fernando Pacheco. Una fuetada de l'ex del Chelsea i un cop de cap del maresmenc Mariano han mantingut les constants vitals madridistes. Poc després, una puntada llarga ha deixat sol Lucas Pérez davant de Courtois (23'), però el corunyès ha volgut batre per alt un porter de dos metres: mal negoci i recordatori que els grans solen tenir un martell pneumàtic guardat per triturar els rivals inferiors i de bona fe. El fatalisme sobrevolava Valdebebas.

Però el Madrid no ha trobat la clau de l'armari i s'ha continuat frustrant. Hazard, lesionat, ha hagut de ser substituït per Rodrygo. Un Pacheco engrandit ha avortat una doble oportunitat de Kroos dins l'àrea (38'), amb Mariano pregant per la generositat de l'alemany a pocs metres: Cordero Vega ha obviat una falta prèvia de Rodrygo, però també ha condonat una inexplicable estirada de cabells del busca-raons Laguardia a Marcelo a l'àrea basca (45'). I, ja a la represa, ha arribat l'absurd 0-2, en una sortida de pilota aparentment innocent en què Courtois ha llegit amb massa lentitud els moviments dels davanters bascos i ha entregat la pilota a Joselu Mato, que ha rematat a plaer. Refusar dos cops un regal ja és de ser massa mal educat o massa càndid.

Joselu Mato llisca sobre la gespa per celebrar el 0-2 (Chema Moya / EFE)

Amb la lliçó apresa de l'últim duel a Mendizorrotza, l'Alabès encara s'ha esperat una estona abans de replegar-se intensivament, i ha empès el Madrid fins a la vora del precipici en tres contres finalitzades per Joselu (57' i 68', aquesta última amb una rematada que ha esmolat la creueta) i Lucas Pérez (63'). El Madrid es regirava nerviós amb les llambregades de Rodrygo com a principal argument, però han acabat sent inútils tant la voluntat del jove brasiler com els moviments d'un capcot Zidane, que ha escurat tot el que tenia d'aprofitable a la banqueta: Odegaard, Isco, Vinícius, fins i tot la llançadora Mendy. Els blancs han apel·lat a la suada heroica amb Casemiro ressorgint de les cendres del seu equip: l'ex del Girona Lejeune li ha negat el gol en un cop de cap que havia superat Pacheco (83'), i el brasiler ha vist recompensats els seus fogots amb un gol de rebot a la sortida d'un córner, després d'una primera pujada de Vinícius desviada pel porter vitorià (85'). Isco, en l'equivalent madridista del Fergie time i després d'una incomprensible pèrdua de Deyverson, ha estavellat una rosca al travesser (96'), però una salvació in extremis hauria estat una fugida cap endavant per al Madrid. L'abnegat Casemiro, davant dels micròfons televisius, ha escombrat qualsevol excusa. Els de Zidane han perdut punts en cinc dels deu partits de Lliga, i això no és flor d'una mala nit.

Anar al contingut