El Betis imparteix una lliçó per anul·lar el Barça i assaltar el Camp Nou (3-4)

Qui no s'ha cregut apartat o menystingut per cultivar una afició particular, minúscula, inexplicable, víctima de la condescendència o del menyspreu d'una majoria obedient al que dicta la massa. Recloses com puguin estar, aquestes persones tenen també dret a l'instant màgic en què, per una via o altra, contacten amb algú similar, amb les mateixes preferències; aleshores, l'incomprès es treu el prefix, la mania esdevé sapiència i la solitud es transforma en admiració. El Betis de Quique Setién arribava al Camp Nou havent sumat un punt dels últims dotze, més a prop de la Segona que d'Europa, candidat a doblegar-se davant la voracitat de Messi en el seu retorn. A la Lliga, però, es registren divuit equips que tenen menys la pilota que els verd-i-blancs, per la qual cosa, jugar de tu a tu al Barça potser no era utòpic: només calia algú atrevit per provar-ho. El premi, per a Setién i els seus homes, ha estat colossal: un 3-4 escandalós i merescut al Camp Nou.

Al Betis se'l valora com a equip valent, coherent amb l'aplicació d'un sistema i un estil de joc que no menysté ni al Camp Nou i contra un equip que sap asfixiar amb la pressió com el Barça. No és gratuït que Tello, sortit del planter blaugrana com a extrem, i Bartra, notori per les seves excursions divisòries a terreny rival, fossin part de la defensa andalusa. Ningú ha tingut temps per al respir, tampoc els 83.000 espectadors de l'Estadi, davant una arrencada nerviosa. Malcom, titular per primer cop a la Lliga, intentava impressionar la malfiada parròquia barcelonista. En cinc minuts ha servit, des del seu hàbitat a la banda esquerra, una assistència per a un Messi també àvid però que ha rematat fent mistos (1'); i ha enviat una fuetada seca que ha sortit per sobre de la porteria de Pau López. Un Betis dogmàtic es veia sovint superat a la pròpia àrea per la pressió local, però tot i així, ha pogut esmolar l'arma del contraatac en un parell d'ocasions, amb Lo Celso com a botxí i Joaquín, que ha rematat de volea des de la frontal una centrada de l'argentí, com a col·laborador necessari (6').

Fins i tot els ulls menys avesats entenien que el plantejament andalús podia ser massa agosarat. Mirava d'allargar possessions el quadre de Setién, encara que es mantingués vulnerable als eslàloms amenaçadors de Messi o a la velocitat al costat d'un Malcom a qui, fins i tot, li ha sobrat generositat en algun moment. I quan el ritme davalla, les contres, més a repèl del joc, poden esdevenir més verinoses, i el Betis n'ha donat fe (19'). William Carvalho ha conduït l'atac i ha observat la cursa de l'atlètic dominicà Firpo al costat esquerre: el carriler s'ha plantat a l'àrea, ha eliminat fàcilment Sergi Roberto i ha batut amb la dreta Ter Stegen, impotent davant el novè partit consecutiu de Lliga sense deixar la porteria a zero.

La plantofada ha desfigurat el Barça, i Firpo ha trobat una esplanada al seu carril en una altra contra (22') que, aquest cop, ni ell ni Loren Morón han sabut aprofitar. Neutralitzat Messi per Guardado, que l'ha agafat de la samarreta per evitar una penetració de l'argentí, el Barça ha hagut de fabricar la seva millor ocasió a través de la falta posterior. Lenglet, sempre ben situat en l'estratègia, ha rematat amb el peu dins l'àrea i ha exigit una resposta voladora de Pau López (26'). Però el partit havia canviat de mans, dèbil i sotmès l'equip de Valverde al seu propi feu. Ter Stegen ha estirat una mà prodigiosa a terra per neutralitzar una rematada dins l'àrea de Tello (30'), i Loren Morón ha rematat malament, amb la punta del peu dret, a dos metres de la porteria, una centrada de Firpo en posició anti-reglamentària. Còmode i confiat, el Betis acumulava mèrits per marcar el segon, i l'ha aconseguit (33') en una acció que ha despullat el Barça d'avui: enèsima centrada de Júnior Firpo que rodola per l'àrea sense que cap defensor l'intercepti, segona centrada de Tello des del costat contrari i rematada de Joaquín, des del punt de penal, impossible per a Ter Stegen. Mentrestant, el mig del camp blaugrana, superat numèricament pel bètic, s'ho mirava a decàmetres de distància. Fins al descans, l'escenari era paorós, amb els sevillans encadenant contracops taquicàrdics i els culers responent, únicament, amb accions atropellades de Suárez. Serà molt comentat un capriciós pla televisiu d'aquests minuts en què el seleccionador espanyol, Luis Enrique, dialogava amb els seus assistents en actitud alegre i somrient a la llotja del Camp Nou.

Dembélé, que ha demostrat sobradament no tenir la puntualitat com a valor, s'ha perdut l'impulsiu inici dels seus companys a la represa. Sacrificat de nou Arthur, Valverde ha recorregut al braó d'Arturo Vidal, que ha rematat als quinze segons després de pispar la carera a un contrari; i Messi ha traçat una acció marca de la casa, envoltat d'adversaris, per acabar esquitxant el pal dret de la meta de Pau López (48'). L'argentí protegia l'esfèrica mentre explorava forats per on servir esperançadores passades filtrades, però ni Sergi Roberto ni Suárez les han sabut processar. Igual que a la primera meitat, el Barça s'anava gasificant davant un Betis més sòlid, compacte i pacient. Una rematada creuada de Tello des de dins l'àrea (63'), que han fregat dos futbolistes locals abans que es perdés a mil·límetres de la fusta, submergia els aficionats locals en la desesperança.

Ni tan sols una innecessària agafada del mateix Tello a Jordi Alba, jutjada com a penal pel teatral Mateu Lahoz, ha servit per capgirar el guió del partit. Messi (68') ha inflamat el Camp Nou amb un llançament perfecte, a l'escaire. Però, dos minuts després, en una imatge gens habitual, Giovanni Lo Celso ha doblegat les mans de Ter Stegen en un xut centrat des de dins l'àrea; l'alemany, tan sovint inversemblant pels seus mèrits, ha avortat la reacció del seu equip en el moment més delicat. Els blaugranes han abocat tota la seva voluntat per fugir del malson, i dos dels suplents, Munir i Arturo Vidal, han combinat en una acció per la banda esquerra amb lliscada final del xilè per establir el 2-3 (78'). Però, en algun lloc, algú ja havia escrit que l'equip gran, avui, era el Betis. Rakitic ha vist la segona groga per una entrada al mig camp i, immediatament, Sergio Canales ha posat la punta del peu per desviar cap a la xarxa una centrada de l'immens Firpo (86'). Feia més de quinze anys, d'ençà d'un Barça- Deportivo amb Antic a la banqueta, que el Camp Nou no vivia una humiliació similar, per més que un gol tardà de Messi després d'una bona combinació dins l'àrea amb Arturo Vidal (93') l'hagi maquillat. L'acte de fe de Setién ha tingut un premi just.