BARÇA

Un Barça clement es condemna al Bernabéu amb dos regals gairebé calcats (2-0)

El partit ha anat a ratxes, però el Barça ha disposat de les ocasions més clares un cop ha tingut el control de la pilota. A la segona part, una fuetada d'Isco ha reviscolat el Madrid i ha sotmès el Barça, derrotat per un autogol de Piqué i un gol del convidat Mariano

Jordi Sunyer Actualitzat
TEMA:
El Clàssic
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player

La resiliència està gravada amb foc a la història del Madrid, reflectida també en alguns dels lemes corejats pels seus aficionats. Noquejat pel Manchester City a la Champions, eliminat de la Copa i desposseït, fins avui, del liderat de la Lliga, els blancs han tret partit de la generositat d'un Barça que, a estones, ha mostrat arguments com per encadenar el quart clàssic consecutiu assaltant el Bernabéu, però que ha acabat sent víctima del seu poc encert i de la fortuna dels blancs, element recorrent també per al madridisme. El 2-0 final retorna als blancs no només el primer lloc, sinó l'average particular.

Quique Setién ha denotat, amb la seva alineació, tries i escenaris no revelats a les sales de premsa. Tot i haver accelerat els terminis de la seva recuperació, i malgrat la propensió a les lesions musculars, Jordi Alba ha estat titular en el lloc del feble Júnior Firpo. Arturo Vidal ha encadenat la seva tercera titularitat consecutiva, situat com a fals extrem dret, i Arthur, suplent a Nàpols, ha completat el mig del camp en detriment de Rakitic, golejador l'any passat. Zidane ha intentat inquietar amb l'imprevisible Marcelo en el lloc de Mendy i ha desgreujat Kroos, però ha mantingut Isco, fet que suscita debat entre el madridisme.

Éder Sarabia, a la prèvia, admetia esperar-se "fogots" del Madrid. En el primer minut de duel, els blancs han picat dos córners consecutius, un dels quals han servit d'immediat confiant en una badada de la rereguarda blaugrana. La resposta visitant ha consistit a transformar un contracop en una possessió d'un minut i mig, amb circulació constant a un o dos tocs, però sense profunditat. De fet, ni Setién ni Zidane han dissimulat les seves cartes, però es mostrava més voraç en la pressió l'onze local. A poc a poc, el duel s'ha passat a disputar majoritàriament en territori culer, i la sensació de perill, traduïda en una primera rematada desviada de Kroos (15') la transmetia en exclusiva el conjunt blanc, amb un Vinícius especialment percutor.

Els blaugranes s'han rebel·lat amb una inesperada pressió sobre Courtois que ha forçat una mala entrega del belga, continuada amb una centrada de Jordi Alba que Griezmann ha envait a dos pams del travesser (21'). El Barça evocava un gerro de la dinastia Ming, tan costós com fràgil, però la seva vitrina continuava sent la pilota, i a partir de la seva conservació esperava els moments precisos per lluir. Un robatori a mig camp ha originat una associació que entre Vidal, Griezmann i Messi no han sabut fructificar (30'); l'ex de l'Atlètic de Madrid, amb un precís desplaçament llarg, ha deixat Arthur tan sol davant de Courtois que ni tan sols el brasiler s'ha cregut que se li obrissin les portes del cel (34'); i Messi, en una altra acció a repèl, ha etzibat un batzac ben retornat pel meta belga (38').

El Barça ha acabat el primer temps amb el remordiment d'haver estat compassiu davant un rival que ignora el mot "clemència". Així, el Madrid no ha flairat la pilota en els cinc primers minuts de la represa, però en la seva primera opció ha motivat la, possiblement, la millor aturada de la present Lliga: una volada de Ter Stegen que firmaria qualsevol dibuixant de superherois, fregant la creueta amb el guant esquerre, per negar-li a Isco la culminació d'una rosca perfecta (55'). L'acció ha fet sobre els de Zidane el mateix efecte que els beuratges màgics del druïda Panoràmix; han refrescat la pressió, han fluïdificat la circulació i han encadenat accions clares de perill. Piqué ha interceptat, sobre la ratlla de gol, un cop de cap d'Isco (60'), i tres minuts després, una mala sortida blaugrana i la consegüent recuperació local han acabat amb una volea de Benzema que ha escombrat el travesser (63'). En mig de l'enjòlit, Arturo Vidal, valuós en la primera meitat, s'ha fet un fart de perdre pilotes en posicions sensibles, i Setién l'ha substituït per un Braithwaite que tenia la clara missió d'obrir la defensa local amb les seves desmarcades.

El danès, de fet, ha estat a un pas de protagonitzar un instant antològic, en rebre en una posició avantatjosa al costat dret, però la seva rematada, als quinze segons d'haver trepitjat la gespa, l'ha desviat Courtois (70'). Però els focus s'han acabat il·luminant, encara que d'esquitllada, per a Vinícius, objecte fins llavors de la mofa, la impaciència i la ira de la parròquia merengue. Kroos ha llançat la cursa del brasiler davant un Braithwaite contemplatiu, i la seva centrada en cursa l'ha convertit en gol Piqué en l'intent d'anul·lar l'acció (71'). S'imposava la reacció visitant, però al Barça li ha faltat l'empenta i l'encert que reclamava Setién a la prèvia, com ha exemplificat una conducció en solitari d'un apagat Messi (75') que Marcelo ha frenat amb braó just quan l'argentí es disposava a rematar. Els de Zidane han jugat amb la confiança del resultat a favor, i el Barça s'ha atropellat, amb Piqué intentant redimir-se del seu autogol adjudicant-se rols ofensius poc fructífers. I el que no ha pogut festejar Braithwaite ho ha fet el premianenc Mariano, rematant -amb fortuna- al pal curt quan Ter Stegen esperava una centrada (90'). El Madrid, de nou, ha renascut, ara per recuperar el liderat del campionat.

 

 

ARXIVAT A:
El Clàssic

VÍDEOS RELACIONATS

Anar al contingut