Sylvie Frechette, la nedadora de Barcelona 92 que no recorda haver guanyat una medalla
Va competir en estat de xoc, arran del suïcidi del seu promès
Sylvie Frechette, campiona olímpica natació artística dels JJOO de Barcelona 92:
"El black-out comença 4 dies abans de volar cap a Barcelona. Era dissabte 18 juliol, l'últim gran entrenament al Canadà. Amb els jutges a la piscina. Els va encantar la rutina. Vaig tornar ràpid cap a casa per explicar-l'hi tot al meu promès i trucar a la meva família. I quan vaig arribar a casa vaig trobar el meu promès... S'havia suïcidat. Des d'aleshores, res."
Res. Buit de memòria total, fins quatre mesos després. Va viatjar i competir a Barcelona en estat de xoc. I és que Frechette va ser la primera a trobar el cadàver del seu company, Sylvain Lake. Ell també havia de venir a Barcelona; era exatleta i feia de comentarista per una televisió canadenca.
Gemma Mengual:
"Suposo que ella havia entrenat per ser allà i va ser capaç de dir, bé, vinc a fer la meva feina. "
Frechette era la nedadora referent del moment, campiona mundial i ídol de les joves generacions, com Gemma Mengual, que a Barcelona 92 va fer de voluntària olímpica. Només tenia 16 anys i s'ocupava de recollir les puntuacions dels jutges. Aleshores el sistema no estava informatitzat i es feia tot de forma manual. Mengual va ser testimoni directe de la història de Sylvie Frechette. La canadenca no havia tornat a Barcelona des del 1992. Ho ha fet ara, 31 anys després, convidada pel Museu Olímpic i el CAR de Sant Cugat. I amb Gemma Mengual d'amfitriona. Per reviure una medalla de plata, que hauria d'haver estat d'or... i és que la història encara es va complicar més.
Gemma Mengual:
"Es veu que hi va haver una jutge que va posar la puntuació, es va equivocar, al paper la va posar bé, però quan la va treure, si era un 9,8, ella va posar un 8,9. Ella ho va voler corregir, però no l'hi van deixar rectificar. Va acabar quedant segona, quan havia d'haver quedat primera. Va ser una injustícia en aquell moment."
El Comitè Olímpic va rectificar i li va entregar la medalla d'or un any després. Més endavant, vindrien els Jocs Olímpics d'Atlanta i uns anys treballant al Cirque du Soleil. Fins que es va adonar que no podia fugir sempre del passat i va transformar la seva experiència en ofici. Ara fa conferències sobre salut mental per a esportistes d'alt rendiment. A Barcelona, tot i que no ha recuperat la memòria, ha tancat un capítol que tenia pendent amb la història.
