Ronaldinho: "No vaig canviar la història del Barça"

Ronaldo de Assis Moreira, "Ronaldinho", el davanter que va donar impuls al FC Barcelona de Frank Rijkaard i Joan Laporta, assegura que és "un orgull" sentir que va canviar la història de Barça, però que no hi està d'acord.

"No vaig ser jo, va ser un grup de jugadors que passaven per un gran moment."

En una entrevista que publica al número de gener la revista Panenka, Ronaldinho recorda que a Barcelona "tot va ser molt bonic" des del primer dia, des del primer partit, i va assegurar que no és només a Barcelona on ha estat feliç, sinó que ho ha estat en general "jugant a futbol".

"Va ser alguna cosa més que especial."

Pel que fa a Leo Messi, Ronaldinho recorda que quan va arribar al Barça "ja es parlava d'un nen" que destacava entre els més petits.  

"Després vam ser amics, vam començar a jugar junts i ens portem molt bé. Ell va arribar sent diferent a tots els altres, i vam parlar amb Rijkaard perquè vingués a entrenar amb nosaltres, va ser tot molt ràpid. Vaig tenir la sort de donar-li la passada del seu primer gol. Amb el temps, és molt bonic veure de tan a prop a algú que comença i que després conquereix el món."

Ronaldinho comenta que Messi no li va deixar cap ensenyament en particular i detalla la seva amistat amb el crac argentí.

"Sempre vam ser molt amics, vam aprendre coses del dia a dia, ell m'ensenyava espanyol i jo portuguès, però amb la pilota ens compreníem a la perfecció. Em quedaria amb com és de tranquil·let. Això és una cosa que m'encanta d'ell, mai es fica en embolics, sempre està amb la seva família i amb els més propers."

El brasiler té tan bon record del seu pas pel Barcelona, que és "impossible" quedar-se només amb un.

"Des del primer partit va ser tot alegria, són molts records. Crec que ja vaig arribar amb milers de persones esperant-me a l'estadi, ser rebut així és com arribar a casa."

Finalment, Ronaldinho ha elogiat Frank Rijkaard, el seu entrenador al Barça.

"És un grandíssim entrenador, una persona molt tranquil·la, el millor amb què he treballat. Ho sabia tot perquè va jugar al millor nivell, i això ens va posar les coses molt fàcils. Tot el que ens demanava ell ja ho havia viscut abans, i ens parlava d'una forma molt simple i directa. Al cap i a la fi, quan no teníem la pilota també havíem de complir amb les nostres obligacions. Però quan la teníem, em feia sentir completament lliure."