Ricky Rubio: "Vaig passar per una depressió i odiava el bàsquet"

Ricky Rubio va perdre a la seva mare per un càncer en 2016. El base català dels Phoenix Suns explica com va viure el procés i tot el que va venir després per recuperar-se i formar una fundació contra el càncer.

"Vaig passar per una depressió, tenia una boira al meu voltant, odiava tot i odiava el bàsquet".

Ricky Rubio relata en un article en primera persona a 'The Players Tribune'  titulat "For you, mama" tota la història que va passar per la mort de la seva mare, confessa tots els detalls de la seva lluita contra la malaltia i com s'ha esforçat a aconseguir que el llegat de la seva mare serveixi per ajudar a altres a través d'una fundació.

Tot comença en 2015 quan Ricky acompanya els seus pares a una clínica.

"El metge va arribar i no va dir res, però nosaltres ho sabíem, ho vèiem a la cara, en els seus ulls. Era la mateixa sensació que ens va donar el doctor en 2012 quan la meva mare va ser diagnosticada la primera vegada. Finalment el doctor ens va dir que el càncer havia tornat i es desenvolupava ràpid. Era dolent. Jo vaig estrènyer fort la mà de la meva mare i ens vam abraçar ", explica Ricky Rubio en el seu emotiu relat.

El base del Masnou va haver de lluitar durant tota la temporada per estar allunyat de la seva mare malalta.

"El curs va ser un infern ple de moments bons i dolents, però més dolents. Trucava al meu pare cada dia per saber novetats. A vegades m'havia de penjar perquè la meva mare es trobava malament, o necessitava alguna cosa. Em sentia molt malament lluny i pensava, què faig en aquest hotel lluny de casa quan hauria d'estar amb ella?", se sincera.

El jugador català va aprofitar l'aturada de l'All Star per visitar la seva mare durant un dia, després de 17 hores de vol. Un esforç que va merèixer la pena. El curs sense la seva mare va ser un patiment, com explica en aquest fragment:

"Aquest any estava enfadat, culpava a tothom que tenia al voltant, culpava al bàsquet, culpava a tot. Em vaig deprimir. Vaig començar a veure la vida de manera diferent, el bàsquet de manera diferent. No era capaç de tirar endavant, no sé explicar-ho. No era capaç d'arreglar-ho sol i vaig demanar ajuda, tot va ser millor quan vaig acudir a un terapeuta. Malgrat que la meva mare s'hagués anat, hi havia una manera que estigués a prop nostre."

El traspàs dels Minnesota Timberwolves als Utah Jazz va suposar una nova oportunitat per a Ricky, i a més va aparèixer una altra opció gairebé inesperada.

"Els Jazz van posar un cartell de publicitat de '5 for the fight', una organització benèfica a favor de la investigació contra el càncer. Tot passa per un motiu", analitza el base, que es va implicar en diferents projectes d'aquesta organització fins a començar amb la seva pròpia fundació en memòria de la seva mare.

"Volia crear una fundació que ajudés a tots, i tenia a la mà el poder de ser un jugador de l'NBA que aconsegueix treure somriures a les persones i que aconsegueix recaptar diners per causes d'aquest tipus. No menteixo en dir que els somriures dels nens als hospitals m'ajuden a seguir endavant. Em fan sentir orgullós. Sé que és el que la meva mare hauria volgut i ella és aquí amb mi".